Ús de les tecnologies a l'escola

L’ÚS DE LES TECNOLOGIES DURANT ELS MEUS CURSOS ESCOLARS

Vaig començar l’escola a P4, l’any 1986, com podeu comprovar no eren temps d’ordinadors, ni d’internet, ni de totes les tecnologies que actualment existeixen.
Tot era a base de treballs escrits a mà, dibuixos a regle i amb el conegut “rotring”, no com actualment que acostumem a fer-ho per ordinador.

Les activitats i les lectures eren amb paper imprès. A vegades ens passaven vídeos a la classe d’història, i sobretot a la d’anglès, el conegut Mazzie, sí, aquell monstruet verd, us enrecordeu?.

Aleshores, que jo recordi, existia la radio, els televisors, els vídeos, les màquines d’escriure, de fotografiar i les càmeres de filmar anomenades super8.

Durant els anys de primària, en aquells temps fins els 14 anys, mai varem utilitzar ordinador a l’escola. És més, que jo recordi ni hi havien classes que en gaudissin.

El curs següent vaig començar l’institut, aquí sí que ja teníem aules preparades, amb ordinadors, però no els suficients per tenir-ne un per a cada alumne, és a dir, els havíem de compartir, dos o tres per a cada ordinador.
Varem impartir un crèdit d’informàtica, i va ser aquí quan vaig començar i familiaritzar-me amb aquesta tecnologia. Me’n recordo que fins hi tot varem crear una pàgina web d’un tema decidit per cada alumne. La veritat és que va ser molt interessant. Tot i que si avui em diguessin de fer-ne una no sabria per on començar.

En els anys d’institut, els professor també començaven a utilitzar els projectors per a impartir les classes, era també una nova tecnologia que fins ara no havíem conegut. Podríem dir que eren els “pre-pissarres-digitals”.

Realment on vaig utilitzar més les noves tecnologies va ser el primer cop que vaig començar la universitat. Aquí sí que ja ens les imposaven, tot i que no tant com ara. Realment encara no es considerava tant necessari. Els treballs els lliuràvem tots a màquina, però els hi donàvem personalment als professors, no com ara que s’acostumen a enviar per Internet. Per un cantó té l’avantatge que reciclem en papers, però heu pensat mai, si tothom pot tenir d’ordinador, o d’internet? Si que és veritat que existeixen llocs amb “wifi”, biblioteques amb ordinadors públics,… però no és el mateix que poder fer-ho, tranquil·lament, a casa de cadascú.

El meu ús de les tecnologies

EL MEU ÚS DE LES TECNOLOGIES

A casa, des de ben petita, he viscut amb la opinió que la televisió no era una cosa important; en teníem d’una, però res de modernitat, és més, la va muntar el meu pare, comprant les peces per separat, suposo que era una manera de gastar-se el menys possible de diners, doncs tampoc era una necessitat ni tant important per a ells.
Per tant, us podeu imaginar, que de vídeo ni pensar-ho, però, si us dic la veritat, tampoc he trobat mai a faltar cap d’aquests estris.

El primer que podria explicar és que la fotografia sempre m’ha agradat molt i des de ben petita ja vaig començar a tenir màquina de fotografiar, però no us penseu que era d’aquelles que tenien grans objectius, ni similar a la dels professionals, sinó que va ser d’allò més senzill que es pot trobar al mercat. Va ser un regal dels meus pares i la vaig gaudir d’allò més, fins que se’m va perdre a unes d’estades d’estiu.

Uns anys més tard, a finals de primària, a casa varem tenir el primer ordinador; també comprat per peces. Jo ja portava uns anys escoltant i comprovant que els meus companys de classe tenien ordinador. De totes maneres, a l’escola encara no utilitzàvem aquesta eina. Els treballs els lliuràvem fets a mà i els últims anys ens proposaven fer-ho a màquina d’escriure, sí, aquelles manuals que aleshores existien.
En aquest punt jo tenia una avantatge, havia cursat un any de mecanografia i teclejava amb molta rapidesa, així que els treball no em costaven de fer.

El tema de l’internet també em va arribar a casa prou tard, comparat amb el que em rodejava. Era una necessitat, doncs ja estava a l’institut, i era fàcil per trobar informació, tot i que jo estava molt acostumada a buscar-la a la biblioteca del poble.

El telèfon portàtil també ha estat una tecnologia que he trigat a tenir. Me’n recordo que tots els meus amics en tenien un i jo no. Mai l’havia trobat a faltar, fins que un dia, en una empresa que treballava, el cap em va demanar el número de mòbil per poder-me trobar. Jo no en tenia, li vaig donar el dels meus pares, i per tant, vaig haver de demanar que me’l prestessin fins jo comprar-me’n un.

Personalment no estic molt acostumada a utilitzar les noves tecnologies que existeixen en aquests temps.

Fins avui, 18 de setembre del 2009, mai havia tingut un ordinador personal. No havia tingut l’oportunitat de comprar-me’l, ni tampoc m’havia estat necessari; opino que és, més que res, una eina de treball. Per un altre costat, també penso que es pot prescindir d’ell, sobretot si s’utilitza com a diversió, tot i que sigui prou útil per a fer altres coses, com per exemple, aconseguir informació, música, pel·lícules, comunicar-te amb gent, etc.

Actualment, tinc la sort de tenir màquina digital, ordinador, Internet, TDT i poc més.
Penso que tenim molta sort, en aquesta societat, de gaudir de totes aquestes tecnologies, hi ha estudiants de molts països que no poden.

Amb tot això que us he explicat podreu comprovar l’ús que he tingut jo de les tecnologies. Que si pensem en tota la població del món no està del tot malament, no?