Un mitjà de comunicació de massa és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.
El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèria de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir a bastament en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalització. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art.
dijous, 31 de desembre del 2009
Mapa conceptual
A GITIC hem après a utilitzar un programa que facilitat crear mapes conceptuals. Aquest són una molt bona eina, que facilitat l'estudi. És un molt bon recurs i, a més, el programa és molt fàcil d'utilitzar. A continuació us presentem un exemple d'aquest:
Últims dies de seminari
Han passat quatre mesos des de que varem començar el primer curs de Magisteri de Primària, tot ha passat molt ràpit, sense donar-me compte ja arriben els exàmens. La veritat és que he après moltes coses, he reflexionat sobre moltes coses i m’agrada el que estem fent.
Les sessions de seminari han estat exel•lents, realment amb la gent he estat força agust. Hi havia dies que les conversacions m’agradaven més que d’altres, però la cosa ha antat força bé.
Les activitats que hem anat fent a seminari han estat de molt profit, hem reflexionat molt, hem comentat molt, hem diferenciat opinions,...
L’últim dia de seminari, varem fer un pica-pica amb els companys de classe. Primer varem estar els seminaris per separat. Hi va haver un seminari que va vercionar cançons de Nadal amb lletres relacionades amb els mestres de la universitat. Després varem juntar-nos els 73 que som i varem estar una estoneta compartint conversacions.
Crec que ha estat un quadrimestre molt agradable i que he après moltíssim. Espero que la cosa continui així i que els examens em vagin bé.
Bon Nadal a tothom! I Feliç Any 2010!!!!!!
Les sessions de seminari han estat exel•lents, realment amb la gent he estat força agust. Hi havia dies que les conversacions m’agradaven més que d’altres, però la cosa ha antat força bé.
Les activitats que hem anat fent a seminari han estat de molt profit, hem reflexionat molt, hem comentat molt, hem diferenciat opinions,...
L’últim dia de seminari, varem fer un pica-pica amb els companys de classe. Primer varem estar els seminaris per separat. Hi va haver un seminari que va vercionar cançons de Nadal amb lletres relacionades amb els mestres de la universitat. Després varem juntar-nos els 73 que som i varem estar una estoneta compartint conversacions.
Crec que ha estat un quadrimestre molt agradable i que he après moltíssim. Espero que la cosa continui així i que els examens em vagin bé.
Bon Nadal a tothom! I Feliç Any 2010!!!!!!
Elogi de la feblesa. Alexandre Jullien
Alexandre Jullien, el protagonista de la novel•la Elogi de la feblesa, és una persona amb disminució física. Des de ben petit va anar a un centre especial, amb gent amb problemes semblants al d’ell, però la seva intel•ligència no avançava ja que no se la feien desenvolupar. Després, va començar a una escola on ja si que desenvolupava les seves qualitats, fins arribar a l’actualitat que li han ofert fer de mestre de filosofia a una universitat.
Realment, és un cas d’envejar, ja que no totes les persones amb les característiques de Jullien, han pogut desenvolupar. Ell hi ha posat moltes ganes i això s’ha notat molt de cara a la seva carrera.
A la novel•la, Jullien, parla molt sobre el terme “normalitat”. I jo penso, realment que és normal i que no? Les persones posem un límit a aquest aspecte però ningú té perquè jutjar aquest tema.
Durant molts anys el nostre protagonista veia la seva vida amb tota normalitat, però quan marxava amb els seus pares s’adonava que alguna cosa canviava, que hi havia algo que el diferenciava dels demés. Més endavant començà a entendre el que passava, ja que es relacionava amb persones sense disminucions, però amb els anys es va anar familiaritzant i va anar desenvolupant les seves possibilitats, que per cert són moltes.
A la uni, van veure un reportatge d’Alexandre Jullien, fent una conferència per als alumnes de la Blanquerna, certament em va impactar molt, doncs llegint el llibre no pensava que la seva disminució fos tant pronunciada.
Penso que és una persona molt eixerida, que ha lluitat molt pel seu desenvolupament i ho ha aconseguit.
Aquest llibre, és un dels que més m’ha agradat llegir en molt temps, doncs m’ha fet pensar molt i, a més, després d’haver treballat amb gent disminuïda i malalts mentals.
Durant un any he estat treballant amb gent d’aquestes característiques i penso que son persones que poden donar molt d’elles mateixes.
Jo, personalment, era la monitora de jardineria d’aquestes persones i amb ells he après molt, igual que ells de mi.
És una feina dura, però molt gratificant, perquè notes com ells t’ho gratifiquen d’una manera exagerada.
Amb tot això, crec, que nosaltres com a futurs professor, hauríem de tenir molt clar que tota persona té possibilitat d’arribar molt lluny, dintre de les seves possibilitats, clar. Però que mai hem d’abandonar a ningú pensant que no arribarà en lloc.
Realment, és un cas d’envejar, ja que no totes les persones amb les característiques de Jullien, han pogut desenvolupar. Ell hi ha posat moltes ganes i això s’ha notat molt de cara a la seva carrera.
A la novel•la, Jullien, parla molt sobre el terme “normalitat”. I jo penso, realment que és normal i que no? Les persones posem un límit a aquest aspecte però ningú té perquè jutjar aquest tema.
Durant molts anys el nostre protagonista veia la seva vida amb tota normalitat, però quan marxava amb els seus pares s’adonava que alguna cosa canviava, que hi havia algo que el diferenciava dels demés. Més endavant començà a entendre el que passava, ja que es relacionava amb persones sense disminucions, però amb els anys es va anar familiaritzant i va anar desenvolupant les seves possibilitats, que per cert són moltes.
A la uni, van veure un reportatge d’Alexandre Jullien, fent una conferència per als alumnes de la Blanquerna, certament em va impactar molt, doncs llegint el llibre no pensava que la seva disminució fos tant pronunciada.
Penso que és una persona molt eixerida, que ha lluitat molt pel seu desenvolupament i ho ha aconseguit.
Aquest llibre, és un dels que més m’ha agradat llegir en molt temps, doncs m’ha fet pensar molt i, a més, després d’haver treballat amb gent disminuïda i malalts mentals.
Durant un any he estat treballant amb gent d’aquestes característiques i penso que son persones que poden donar molt d’elles mateixes.
Jo, personalment, era la monitora de jardineria d’aquestes persones i amb ells he après molt, igual que ells de mi.
És una feina dura, però molt gratificant, perquè notes com ells t’ho gratifiquen d’una manera exagerada.
Amb tot això, crec, que nosaltres com a futurs professor, hauríem de tenir molt clar que tota persona té possibilitat d’arribar molt lluny, dintre de les seves possibilitats, clar. Però que mai hem d’abandonar a ningú pensant que no arribarà en lloc.
dimarts, 29 de desembre del 2009
Lectures en veu alta (fi)
Estem acabant el primer quadrimestre, ja sabeu que durant aquests mesos hem anat practicant la lectura en veu alta.
Durant les últimes pràctiques la cosa ha canviat molt, ja que mica en mica hem anat corregint els nostres error, i cada cop més anem llegint millor.
Crec que hem anat perdent la vergonya, hem après a vocalitzar més, a llegir amb bona tonalitat, intentar fer bé les “e” neutres, no llegir molt ràpid,...
Totes aquestes característiques les hem anat aprenent en aquest temps, i el últims que han llegit ja s’ha notat molt el canvi.
L’últim dia de seminari hem fet una lectura conjunta i a estat molt divertida i agradable. Tot i que aquest cop no puntuava, crec que ho hem fet tots força bé.
Crec que ha estat una activitat molt aprofitable i hem après molt.
Durant les últimes pràctiques la cosa ha canviat molt, ja que mica en mica hem anat corregint els nostres error, i cada cop més anem llegint millor.
Crec que hem anat perdent la vergonya, hem après a vocalitzar més, a llegir amb bona tonalitat, intentar fer bé les “e” neutres, no llegir molt ràpid,...
Totes aquestes característiques les hem anat aprenent en aquest temps, i el últims que han llegit ja s’ha notat molt el canvi.
L’últim dia de seminari hem fet una lectura conjunta i a estat molt divertida i agradable. Tot i que aquest cop no puntuava, crec que ho hem fet tots força bé.
Crec que ha estat una activitat molt aprofitable i hem après molt.
Autobiografia. L'escola de primària
Avui, 14 de novembre del 2009, a seminari, hem comentat, cadascú, la nostra autobiografia. Han sortit diferents explicacions però, la majoria, tenim un bon record de tot allò que hem anat vivint.
Aquells que hem anat a escoles públiques tenim més o menys els mateixos record, i no s’ha parlat d’una disciplina antiga d’ensenyament, en canvi, aquells que han anat a escoles privades si que recordaven una certa disciplina i una manera diferent d’ensenyar, llunyana a l’actual.
A continuació m’agradaria exposar-vos tot allò que jo he anat recordant. Gràcies:
Recordo l’escola de primària molt agradable i familiar.
Vaig començar a P4, doncs encara no es feia P3 a les escoles de primària, sinó que es feia a les escoles bressol.
Dels primers anys no recordo gaire cosa, sols que la mestre que varem tenir, la Teressa, era molt carinyosa i atenta a tots els nens.
Després ja varem començar a fer feines més estrictes, no tants jocs i manualitats, sinó a aprendre a llegir, les taules de multiplicar, les naturals, les socials,...però si que puc dir que ho fèiem tot en Català, accepte l’assignatura de llengua castellana i la d’anglès.
L’escola era molt petita, no teníem gimnàs i havíem de traslladar-nos a uns metres de l’escola, es deia la Pista, i era on fèiem totes les activitats relacionades amb la gimnàstica, l’educació viària, carnestoltes,....
Cada any celebràvem els Jocs Florals, fèiem una representació teatral pels pares i mares de l’escola, a 8è fèiem el viatge de fi de curs, quina emoció ens feia a tots plegats!
L’escola estava al vell mig de la ciutat, Rubí, però tot i això fèiem moltes sortides a la Natura, no tant sols com activitat escolar d’aprenentatge, sinó també com a relació entre alumnes, professors i famílies.
Les classes eren molt reduïdes, uns 20 alumnes i només hi havia una línea.
Quan anava a 6è ens van traslladar a l’antiga biblioteca del poble per fer reformes de l’escola i, aquí van fer el primer gimnàs de la Schola.
El meu final de curs va ser anar a Tenerife. Ens ho varem passar d’allò més bé.
Aquells que hem anat a escoles públiques tenim més o menys els mateixos record, i no s’ha parlat d’una disciplina antiga d’ensenyament, en canvi, aquells que han anat a escoles privades si que recordaven una certa disciplina i una manera diferent d’ensenyar, llunyana a l’actual.
A continuació m’agradaria exposar-vos tot allò que jo he anat recordant. Gràcies:
Recordo l’escola de primària molt agradable i familiar.
Vaig començar a P4, doncs encara no es feia P3 a les escoles de primària, sinó que es feia a les escoles bressol.
Dels primers anys no recordo gaire cosa, sols que la mestre que varem tenir, la Teressa, era molt carinyosa i atenta a tots els nens.
Després ja varem començar a fer feines més estrictes, no tants jocs i manualitats, sinó a aprendre a llegir, les taules de multiplicar, les naturals, les socials,...però si que puc dir que ho fèiem tot en Català, accepte l’assignatura de llengua castellana i la d’anglès.
L’escola era molt petita, no teníem gimnàs i havíem de traslladar-nos a uns metres de l’escola, es deia la Pista, i era on fèiem totes les activitats relacionades amb la gimnàstica, l’educació viària, carnestoltes,....
Cada any celebràvem els Jocs Florals, fèiem una representació teatral pels pares i mares de l’escola, a 8è fèiem el viatge de fi de curs, quina emoció ens feia a tots plegats!
L’escola estava al vell mig de la ciutat, Rubí, però tot i això fèiem moltes sortides a la Natura, no tant sols com activitat escolar d’aprenentatge, sinó també com a relació entre alumnes, professors i famílies.
Les classes eren molt reduïdes, uns 20 alumnes i només hi havia una línea.
Quan anava a 6è ens van traslladar a l’antiga biblioteca del poble per fer reformes de l’escola i, aquí van fer el primer gimnàs de la Schola.
El meu final de curs va ser anar a Tenerife. Ens ho varem passar d’allò més bé.
Presentació inicial
Hola a tots i totes aquelles persones interessades a llegir el meu Blog!
Em presentaré. Sóc la Noa, tinc 27 anys i visc a Rubí, prop de Barcelona.
Actualment estic estudiant magisteri i per això he creat el meu propi blog
Sóc una persona que no té molta idea de fer funcionar aquest tipus de recurs, però durant aquests mesos intentaré fer-ho el millor possible.
Us dono la benvinguda!!!!!!!!!!!!!!!
Em presentaré. Sóc la Noa, tinc 27 anys i visc a Rubí, prop de Barcelona.
Actualment estic estudiant magisteri i per això he creat el meu propi blog
Sóc una persona que no té molta idea de fer funcionar aquest tipus de recurs, però durant aquests mesos intentaré fer-ho el millor possible.
Us dono la benvinguda!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
