Un mitjà de comunicació de massa és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.
El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèria de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir a bastament en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalització. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art.
dijous, 31 de desembre del 2009
Mapa conceptual
A GITIC hem après a utilitzar un programa que facilitat crear mapes conceptuals. Aquest són una molt bona eina, que facilitat l'estudi. És un molt bon recurs i, a més, el programa és molt fàcil d'utilitzar. A continuació us presentem un exemple d'aquest:
Últims dies de seminari
Han passat quatre mesos des de que varem començar el primer curs de Magisteri de Primària, tot ha passat molt ràpit, sense donar-me compte ja arriben els exàmens. La veritat és que he après moltes coses, he reflexionat sobre moltes coses i m’agrada el que estem fent.
Les sessions de seminari han estat exel•lents, realment amb la gent he estat força agust. Hi havia dies que les conversacions m’agradaven més que d’altres, però la cosa ha antat força bé.
Les activitats que hem anat fent a seminari han estat de molt profit, hem reflexionat molt, hem comentat molt, hem diferenciat opinions,...
L’últim dia de seminari, varem fer un pica-pica amb els companys de classe. Primer varem estar els seminaris per separat. Hi va haver un seminari que va vercionar cançons de Nadal amb lletres relacionades amb els mestres de la universitat. Després varem juntar-nos els 73 que som i varem estar una estoneta compartint conversacions.
Crec que ha estat un quadrimestre molt agradable i que he après moltíssim. Espero que la cosa continui així i que els examens em vagin bé.
Bon Nadal a tothom! I Feliç Any 2010!!!!!!
Les sessions de seminari han estat exel•lents, realment amb la gent he estat força agust. Hi havia dies que les conversacions m’agradaven més que d’altres, però la cosa ha antat força bé.
Les activitats que hem anat fent a seminari han estat de molt profit, hem reflexionat molt, hem comentat molt, hem diferenciat opinions,...
L’últim dia de seminari, varem fer un pica-pica amb els companys de classe. Primer varem estar els seminaris per separat. Hi va haver un seminari que va vercionar cançons de Nadal amb lletres relacionades amb els mestres de la universitat. Després varem juntar-nos els 73 que som i varem estar una estoneta compartint conversacions.
Crec que ha estat un quadrimestre molt agradable i que he après moltíssim. Espero que la cosa continui així i que els examens em vagin bé.
Bon Nadal a tothom! I Feliç Any 2010!!!!!!
Elogi de la feblesa. Alexandre Jullien
Alexandre Jullien, el protagonista de la novel•la Elogi de la feblesa, és una persona amb disminució física. Des de ben petit va anar a un centre especial, amb gent amb problemes semblants al d’ell, però la seva intel•ligència no avançava ja que no se la feien desenvolupar. Després, va començar a una escola on ja si que desenvolupava les seves qualitats, fins arribar a l’actualitat que li han ofert fer de mestre de filosofia a una universitat.
Realment, és un cas d’envejar, ja que no totes les persones amb les característiques de Jullien, han pogut desenvolupar. Ell hi ha posat moltes ganes i això s’ha notat molt de cara a la seva carrera.
A la novel•la, Jullien, parla molt sobre el terme “normalitat”. I jo penso, realment que és normal i que no? Les persones posem un límit a aquest aspecte però ningú té perquè jutjar aquest tema.
Durant molts anys el nostre protagonista veia la seva vida amb tota normalitat, però quan marxava amb els seus pares s’adonava que alguna cosa canviava, que hi havia algo que el diferenciava dels demés. Més endavant començà a entendre el que passava, ja que es relacionava amb persones sense disminucions, però amb els anys es va anar familiaritzant i va anar desenvolupant les seves possibilitats, que per cert són moltes.
A la uni, van veure un reportatge d’Alexandre Jullien, fent una conferència per als alumnes de la Blanquerna, certament em va impactar molt, doncs llegint el llibre no pensava que la seva disminució fos tant pronunciada.
Penso que és una persona molt eixerida, que ha lluitat molt pel seu desenvolupament i ho ha aconseguit.
Aquest llibre, és un dels que més m’ha agradat llegir en molt temps, doncs m’ha fet pensar molt i, a més, després d’haver treballat amb gent disminuïda i malalts mentals.
Durant un any he estat treballant amb gent d’aquestes característiques i penso que son persones que poden donar molt d’elles mateixes.
Jo, personalment, era la monitora de jardineria d’aquestes persones i amb ells he après molt, igual que ells de mi.
És una feina dura, però molt gratificant, perquè notes com ells t’ho gratifiquen d’una manera exagerada.
Amb tot això, crec, que nosaltres com a futurs professor, hauríem de tenir molt clar que tota persona té possibilitat d’arribar molt lluny, dintre de les seves possibilitats, clar. Però que mai hem d’abandonar a ningú pensant que no arribarà en lloc.
Realment, és un cas d’envejar, ja que no totes les persones amb les característiques de Jullien, han pogut desenvolupar. Ell hi ha posat moltes ganes i això s’ha notat molt de cara a la seva carrera.
A la novel•la, Jullien, parla molt sobre el terme “normalitat”. I jo penso, realment que és normal i que no? Les persones posem un límit a aquest aspecte però ningú té perquè jutjar aquest tema.
Durant molts anys el nostre protagonista veia la seva vida amb tota normalitat, però quan marxava amb els seus pares s’adonava que alguna cosa canviava, que hi havia algo que el diferenciava dels demés. Més endavant començà a entendre el que passava, ja que es relacionava amb persones sense disminucions, però amb els anys es va anar familiaritzant i va anar desenvolupant les seves possibilitats, que per cert són moltes.
A la uni, van veure un reportatge d’Alexandre Jullien, fent una conferència per als alumnes de la Blanquerna, certament em va impactar molt, doncs llegint el llibre no pensava que la seva disminució fos tant pronunciada.
Penso que és una persona molt eixerida, que ha lluitat molt pel seu desenvolupament i ho ha aconseguit.
Aquest llibre, és un dels que més m’ha agradat llegir en molt temps, doncs m’ha fet pensar molt i, a més, després d’haver treballat amb gent disminuïda i malalts mentals.
Durant un any he estat treballant amb gent d’aquestes característiques i penso que son persones que poden donar molt d’elles mateixes.
Jo, personalment, era la monitora de jardineria d’aquestes persones i amb ells he après molt, igual que ells de mi.
És una feina dura, però molt gratificant, perquè notes com ells t’ho gratifiquen d’una manera exagerada.
Amb tot això, crec, que nosaltres com a futurs professor, hauríem de tenir molt clar que tota persona té possibilitat d’arribar molt lluny, dintre de les seves possibilitats, clar. Però que mai hem d’abandonar a ningú pensant que no arribarà en lloc.
dimarts, 29 de desembre del 2009
Lectures en veu alta (fi)
Estem acabant el primer quadrimestre, ja sabeu que durant aquests mesos hem anat practicant la lectura en veu alta.
Durant les últimes pràctiques la cosa ha canviat molt, ja que mica en mica hem anat corregint els nostres error, i cada cop més anem llegint millor.
Crec que hem anat perdent la vergonya, hem après a vocalitzar més, a llegir amb bona tonalitat, intentar fer bé les “e” neutres, no llegir molt ràpid,...
Totes aquestes característiques les hem anat aprenent en aquest temps, i el últims que han llegit ja s’ha notat molt el canvi.
L’últim dia de seminari hem fet una lectura conjunta i a estat molt divertida i agradable. Tot i que aquest cop no puntuava, crec que ho hem fet tots força bé.
Crec que ha estat una activitat molt aprofitable i hem après molt.
Durant les últimes pràctiques la cosa ha canviat molt, ja que mica en mica hem anat corregint els nostres error, i cada cop més anem llegint millor.
Crec que hem anat perdent la vergonya, hem après a vocalitzar més, a llegir amb bona tonalitat, intentar fer bé les “e” neutres, no llegir molt ràpid,...
Totes aquestes característiques les hem anat aprenent en aquest temps, i el últims que han llegit ja s’ha notat molt el canvi.
L’últim dia de seminari hem fet una lectura conjunta i a estat molt divertida i agradable. Tot i que aquest cop no puntuava, crec que ho hem fet tots força bé.
Crec que ha estat una activitat molt aprofitable i hem après molt.
Autobiografia. L'escola de primària
Avui, 14 de novembre del 2009, a seminari, hem comentat, cadascú, la nostra autobiografia. Han sortit diferents explicacions però, la majoria, tenim un bon record de tot allò que hem anat vivint.
Aquells que hem anat a escoles públiques tenim més o menys els mateixos record, i no s’ha parlat d’una disciplina antiga d’ensenyament, en canvi, aquells que han anat a escoles privades si que recordaven una certa disciplina i una manera diferent d’ensenyar, llunyana a l’actual.
A continuació m’agradaria exposar-vos tot allò que jo he anat recordant. Gràcies:
Recordo l’escola de primària molt agradable i familiar.
Vaig començar a P4, doncs encara no es feia P3 a les escoles de primària, sinó que es feia a les escoles bressol.
Dels primers anys no recordo gaire cosa, sols que la mestre que varem tenir, la Teressa, era molt carinyosa i atenta a tots els nens.
Després ja varem començar a fer feines més estrictes, no tants jocs i manualitats, sinó a aprendre a llegir, les taules de multiplicar, les naturals, les socials,...però si que puc dir que ho fèiem tot en Català, accepte l’assignatura de llengua castellana i la d’anglès.
L’escola era molt petita, no teníem gimnàs i havíem de traslladar-nos a uns metres de l’escola, es deia la Pista, i era on fèiem totes les activitats relacionades amb la gimnàstica, l’educació viària, carnestoltes,....
Cada any celebràvem els Jocs Florals, fèiem una representació teatral pels pares i mares de l’escola, a 8è fèiem el viatge de fi de curs, quina emoció ens feia a tots plegats!
L’escola estava al vell mig de la ciutat, Rubí, però tot i això fèiem moltes sortides a la Natura, no tant sols com activitat escolar d’aprenentatge, sinó també com a relació entre alumnes, professors i famílies.
Les classes eren molt reduïdes, uns 20 alumnes i només hi havia una línea.
Quan anava a 6è ens van traslladar a l’antiga biblioteca del poble per fer reformes de l’escola i, aquí van fer el primer gimnàs de la Schola.
El meu final de curs va ser anar a Tenerife. Ens ho varem passar d’allò més bé.
Aquells que hem anat a escoles públiques tenim més o menys els mateixos record, i no s’ha parlat d’una disciplina antiga d’ensenyament, en canvi, aquells que han anat a escoles privades si que recordaven una certa disciplina i una manera diferent d’ensenyar, llunyana a l’actual.
A continuació m’agradaria exposar-vos tot allò que jo he anat recordant. Gràcies:
Recordo l’escola de primària molt agradable i familiar.
Vaig començar a P4, doncs encara no es feia P3 a les escoles de primària, sinó que es feia a les escoles bressol.
Dels primers anys no recordo gaire cosa, sols que la mestre que varem tenir, la Teressa, era molt carinyosa i atenta a tots els nens.
Després ja varem començar a fer feines més estrictes, no tants jocs i manualitats, sinó a aprendre a llegir, les taules de multiplicar, les naturals, les socials,...però si que puc dir que ho fèiem tot en Català, accepte l’assignatura de llengua castellana i la d’anglès.
L’escola era molt petita, no teníem gimnàs i havíem de traslladar-nos a uns metres de l’escola, es deia la Pista, i era on fèiem totes les activitats relacionades amb la gimnàstica, l’educació viària, carnestoltes,....
Cada any celebràvem els Jocs Florals, fèiem una representació teatral pels pares i mares de l’escola, a 8è fèiem el viatge de fi de curs, quina emoció ens feia a tots plegats!
L’escola estava al vell mig de la ciutat, Rubí, però tot i això fèiem moltes sortides a la Natura, no tant sols com activitat escolar d’aprenentatge, sinó també com a relació entre alumnes, professors i famílies.
Les classes eren molt reduïdes, uns 20 alumnes i només hi havia una línea.
Quan anava a 6è ens van traslladar a l’antiga biblioteca del poble per fer reformes de l’escola i, aquí van fer el primer gimnàs de la Schola.
El meu final de curs va ser anar a Tenerife. Ens ho varem passar d’allò més bé.
Presentació inicial
Hola a tots i totes aquelles persones interessades a llegir el meu Blog!
Em presentaré. Sóc la Noa, tinc 27 anys i visc a Rubí, prop de Barcelona.
Actualment estic estudiant magisteri i per això he creat el meu propi blog
Sóc una persona que no té molta idea de fer funcionar aquest tipus de recurs, però durant aquests mesos intentaré fer-ho el millor possible.
Us dono la benvinguda!!!!!!!!!!!!!!!
Em presentaré. Sóc la Noa, tinc 27 anys i visc a Rubí, prop de Barcelona.
Actualment estic estudiant magisteri i per això he creat el meu propi blog
Sóc una persona que no té molta idea de fer funcionar aquest tipus de recurs, però durant aquests mesos intentaré fer-ho el millor possible.
Us dono la benvinguda!!!!!!!!!!!!!!!
Una imatge val més que mil paraules
Una imatge val més que mil paraules és un aforisme xinès, molt i molt antic. El seu significat ens diu que les imatges ens comuniquen amb molta més precisió que les paraules, però en la realitat no és així.
Són les paraules les que han creat al nostre cervell les imatges. Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; mentre que les paraules, convertides en text poden desvetllar imatges mentals sense límit.
Si pensem, hi ha paraules, frases, expressions que són impossibles de demostrar mitjançant les imatges; un exemple seria la representació de l’acció de girar-se els mitjons en sentit contrari. Podeu imaginar com ho feríem? Realment és una mica difícil, no creieu?. Per tant, <>
Per un altre cantó hi ha paraules, frases, expressions, que segons el context, ens és més fàcil de captar mitjançant les imatges, un exemple seria el de la comunicació a les autopistes. Si anem conduint i veiem un panell informatiu en què han dibuixat un llit i la inscripció de la distància de 30 Km, ràpidament deduïm que a certs quilòmetres ens trobarem un estacionament per dormir, i és molt més pràctic que una seqüència verbal, si ho trobéssim escrit, el més probable, és que ni ho llegíssim, ja que la velocitat del vehicle i la dels nostres ulls no estan en concordança. Per tant, ens és més útil la imatge que l’escrit.
J. Tuson ens raona que ni un extrem ni l’altre és correcte, és a dir, hem d’activar una harmonia entre les dues qüestions. Segons el context és millor utilitzar les paraules i segons un altre és millor les imatges. D’aquesta manera la comunicació serà més eficient.
Són les paraules les que han creat al nostre cervell les imatges. Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; mentre que les paraules, convertides en text poden desvetllar imatges mentals sense límit.
Si pensem, hi ha paraules, frases, expressions que són impossibles de demostrar mitjançant les imatges; un exemple seria la representació de l’acció de girar-se els mitjons en sentit contrari. Podeu imaginar com ho feríem? Realment és una mica difícil, no creieu?. Per tant, <
Per un altre cantó hi ha paraules, frases, expressions, que segons el context, ens és més fàcil de captar mitjançant les imatges, un exemple seria el de la comunicació a les autopistes. Si anem conduint i veiem un panell informatiu en què han dibuixat un llit i la inscripció de la distància de 30 Km, ràpidament deduïm que a certs quilòmetres ens trobarem un estacionament per dormir, i és molt més pràctic que una seqüència verbal, si ho trobéssim escrit, el més probable, és que ni ho llegíssim, ja que la velocitat del vehicle i la dels nostres ulls no estan en concordança. Per tant, ens és més útil la imatge que l’escrit.
J. Tuson ens raona que ni un extrem ni l’altre és correcte, és a dir, hem d’activar una harmonia entre les dues qüestions. Segons el context és millor utilitzar les paraules i segons un altre és millor les imatges. D’aquesta manera la comunicació serà més eficient.
dilluns, 28 de desembre del 2009
REFLEXIÓ GITIC
Durant aquest quadrimestre, a l’assignatura de GITIC he après moltes coses. No sé si recordareu el meu escrit sobre l’ús de les noves tecnologies. Si penseu en el que veu llegir, recordareu que jo no era cap fanàtica d’aquestes.
Durant els meu 27 anys que tinc, la veritat és que no les havia utilitzat gaire. Aquest any que he començat la universitat, ha estat quan he començat a familiaritzar-me amb elles.
Hi ha hagut exercicis que m’han costat més que d’altres, però crec que els he aconseguit entendre força tots.
La veritat és que m’agrada molt, el veure que he aconseguit portar a terme l’assignatura.
Al principi, em posava una mica reacia, però mica en mica ho he anat acceptant.
Únicament hi ha una cosa que no m’acaba d’agradar, és el fet, de que actualment, tot s’hagi d’entregar per internet o mirar per internet. Crec que hauríem de ser una mica més conscients de que no tothom pot tenir internet a casa o el temps necessari per poder desplaçar-se als llocs on poder gaudir d’internet.
Les coses haurien de ser així, si tothom tingués internet gratis a casa seva, no creieu? O si més no, no pensar que tota persona en té.
Per un altre cantó, crec que està molt bé, que a nosaltres, futurs professors, se’ns comenci a ensenyar totes les noves tecnologies que estan començant a sorgir, com són el funcionament d’ordinadors i els seus programes, Internet i els seus recursos, programes pedagògics informàtics, les pissarres digitals,... Doncs el que no seria normal és que arribéssim a classe i els nens sapiguessin més que nosaltres de les noves tecnologies, que és un fet que actualment està passant amb tots aquells professors que mai han tocat aquestes eines i, no se’ls hi està donant cap recurs per a aprendre-les.
Penso que tots aquests nous recursos son molt interessant per a millorar l’educació, per tant els hem d’aprofitar.
L’activitat de realitzar el nostre propi Blog ha estat molt interessant, ja que hem après a fer moltes coses i a saber penjar-les.
Al principi se’m va fer una mica difícil, doncs no estava gents acostumada a utilitzar aquest tipus de programa, ni activitats. Millor dit, ni sabia que existien el blogs a Internet.
Realment està molt bé, primer de tot perquè ho pot veure tothom que vulgui, tot i que a vegades, sent treballs de classe, a un no li agrada tant, però per a buscar quelcom informació, o opinió, o redactat, està molt bé.
En segon lloc, és una manera diferent d’entrega de treballs i feines als professor, tot i que si no tens internet et porta una mica de polleguera.
Els blogs tenen molts recursos i s’hi poden fer molt tipus d’activitat, a més, hi ha de molts tipus. Per educació és un molt bon recurs.
Per acabar, m’agradaria destacar les dues activitats que més m’ha agradat fer, i les que crec que millor m’han sortit. Son:
1.- Anàlisi anunci. OH BROTHER
2.- Les Webquest i els projectes telemàtics
Durant els meu 27 anys que tinc, la veritat és que no les havia utilitzat gaire. Aquest any que he començat la universitat, ha estat quan he començat a familiaritzar-me amb elles.
Hi ha hagut exercicis que m’han costat més que d’altres, però crec que els he aconseguit entendre força tots.
La veritat és que m’agrada molt, el veure que he aconseguit portar a terme l’assignatura.
Al principi, em posava una mica reacia, però mica en mica ho he anat acceptant.
Únicament hi ha una cosa que no m’acaba d’agradar, és el fet, de que actualment, tot s’hagi d’entregar per internet o mirar per internet. Crec que hauríem de ser una mica més conscients de que no tothom pot tenir internet a casa o el temps necessari per poder desplaçar-se als llocs on poder gaudir d’internet.
Les coses haurien de ser així, si tothom tingués internet gratis a casa seva, no creieu? O si més no, no pensar que tota persona en té.
Per un altre cantó, crec que està molt bé, que a nosaltres, futurs professors, se’ns comenci a ensenyar totes les noves tecnologies que estan començant a sorgir, com són el funcionament d’ordinadors i els seus programes, Internet i els seus recursos, programes pedagògics informàtics, les pissarres digitals,... Doncs el que no seria normal és que arribéssim a classe i els nens sapiguessin més que nosaltres de les noves tecnologies, que és un fet que actualment està passant amb tots aquells professors que mai han tocat aquestes eines i, no se’ls hi està donant cap recurs per a aprendre-les.
Penso que tots aquests nous recursos son molt interessant per a millorar l’educació, per tant els hem d’aprofitar.
L’activitat de realitzar el nostre propi Blog ha estat molt interessant, ja que hem après a fer moltes coses i a saber penjar-les.
Al principi se’m va fer una mica difícil, doncs no estava gents acostumada a utilitzar aquest tipus de programa, ni activitats. Millor dit, ni sabia que existien el blogs a Internet.
Realment està molt bé, primer de tot perquè ho pot veure tothom que vulgui, tot i que a vegades, sent treballs de classe, a un no li agrada tant, però per a buscar quelcom informació, o opinió, o redactat, està molt bé.
En segon lloc, és una manera diferent d’entrega de treballs i feines als professor, tot i que si no tens internet et porta una mica de polleguera.
Els blogs tenen molts recursos i s’hi poden fer molt tipus d’activitat, a més, hi ha de molts tipus. Per educació és un molt bon recurs.
Per acabar, m’agradaria destacar les dues activitats que més m’ha agradat fer, i les que crec que millor m’han sortit. Son:
1.- Anàlisi anunci. OH BROTHER
2.- Les Webquest i els projectes telemàtics
LLENGUATGE AUDIVISUAL
Actualment, estem començant el que s’ha anomenat la era de les noves tecnologies, la era de la informàtica i, cada cop més, existeix l’anomenat llenguatge audiovisual.
El llenguatge audiovisual el podem trobar, de diferents maneres a la televisió, a Internet,... A més, partir d’aquests nous mitjans, comença a haver una hiperinformació que, actualment, reben els nens, que és necessària i a l’hora dolenta. Ja que n’hi ha de bona i de no.
Hauríem de saber agafar aquella que no és nociva per al nen i oferir-li, però existeix un problema i, crec, que és la poca consciència que existeix en moltes famílies sobre aquest nou fenomen.
Per un altre cantó, crec que l’educació a partir d’aquests nous mitjans és força interessant, doncs són nous recursos que fins ara no existien.
Tant pel professor, com per l’alumne, crec que haurien d’haver diferents recursos per tal d’aprofitar el millor possible les noves tecnologies i els nous mitjans per a educar.
Crec que el camp pedagògic s’ha d’alfabetitzar dins la nova era que estem començant a patir.
El llenguatge audiovisual el podem trobar, de diferents maneres a la televisió, a Internet,... A més, partir d’aquests nous mitjans, comença a haver una hiperinformació que, actualment, reben els nens, que és necessària i a l’hora dolenta. Ja que n’hi ha de bona i de no.
Hauríem de saber agafar aquella que no és nociva per al nen i oferir-li, però existeix un problema i, crec, que és la poca consciència que existeix en moltes famílies sobre aquest nou fenomen.
Per un altre cantó, crec que l’educació a partir d’aquests nous mitjans és força interessant, doncs són nous recursos que fins ara no existien.
Tant pel professor, com per l’alumne, crec que haurien d’haver diferents recursos per tal d’aprofitar el millor possible les noves tecnologies i els nous mitjans per a educar.
Crec que el camp pedagògic s’ha d’alfabetitzar dins la nova era que estem començant a patir.
LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ
A l’hora d’escriure qualsevol text hem de tenir en compte diferents aspectes per tal d’aconseguir un bon escrit, coherent i amb intencionalitat.
Cal tenir en compte la següent planificació:
1.- Reflexionar sobre el que es vol escriure:
A qui vull escriure? ( tipus de destinatari): 1. Grau de formalitat. 2. Fórmula de tactament.3. El gènere. 4. Varietat dialectal
Sobre què vull escriure? ( tema)
Per què vull escriure ( objectius)
Com ho vull escriure ( extensió, estructura, etc)
Pluja d’idees
Documentació: 1. les 6 W. 2. prendre apunts.
Selecció idees
Ordenació de les idees
Tècniques d’agrupació
2.- La redacció
Estructura del text: 1. per paràgrafs ( un paràgrafs una idea) 2. per connectors 3. tenir en compte la puntuació
3.- La revisió del text: cal examinar, avaluar el que hem escrit, decidir si s’adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.
Escriure un bon text, no és gens fàcil, hem de tenir en compte tots els aspectes anomenats anteriorment.
Amb una bona pràctica, i amb el temps i l’experiència, aconseguirem un bon redactat, on s’entengui el missatge que l’interlocutor vol fer arribar al receptor.
Hem de tenir en compte la coherència, la cohesió i l’adequació del text. A més´hem de revisar la gramàtica i les convencions del text, és a dir hem de corregir, i variar, si cal.
Escriure correctament, és molt important, ja que allò que un vol transmetre quedi ben plasmat en el missatge que rep el receptor quan ho llegeix.
Cal tenir en compte la següent planificació:
1.- Reflexionar sobre el que es vol escriure:
A qui vull escriure? ( tipus de destinatari): 1. Grau de formalitat. 2. Fórmula de tactament.3. El gènere. 4. Varietat dialectal
Sobre què vull escriure? ( tema)
Per què vull escriure ( objectius)
Com ho vull escriure ( extensió, estructura, etc)
Pluja d’idees
Documentació: 1. les 6 W. 2. prendre apunts.
Selecció idees
Ordenació de les idees
Tècniques d’agrupació
2.- La redacció
Estructura del text: 1. per paràgrafs ( un paràgrafs una idea) 2. per connectors 3. tenir en compte la puntuació
3.- La revisió del text: cal examinar, avaluar el que hem escrit, decidir si s’adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.
Escriure un bon text, no és gens fàcil, hem de tenir en compte tots els aspectes anomenats anteriorment.
Amb una bona pràctica, i amb el temps i l’experiència, aconseguirem un bon redactat, on s’entengui el missatge que l’interlocutor vol fer arribar al receptor.
Hem de tenir en compte la coherència, la cohesió i l’adequació del text. A més´hem de revisar la gramàtica i les convencions del text, és a dir hem de corregir, i variar, si cal.
Escriure correctament, és molt important, ja que allò que un vol transmetre quedi ben plasmat en el missatge que rep el receptor quan ho llegeix.
DIFERENCIES ENTRE EL CODI ORAL I L’ESCRIT
Podem dir que el codi oral i l’escrit tenen una certa relació, en el domini de l’escrit existeixen coneixements que ja els saps perquè domines el codi oral de la llengua que hom domina.
El que hem de conèixer són aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.
El codi oral no perdura tant com el codi escrit. Doncs l’últim queda registrat, si es conserva, perdura molts i molts anys, en canvi l’oral, ens pot perdurar en el cap però amb limitacions.
Alhora de parlar amb algú, quelcom pot saber si t’estan escoltant o no, si al receptor li interessa el que se li està dient, si ho entén,... i tot mitjançant el llenguatge no verbal. En canvi, amb el llenguatge escrit, tot això no es pot saber. El qui escriu el missatge ho fa amb la seva pròpia intenció però el qui ho llegeix ho pot interpretat d’una manera o un altre, sense que ningú l’encamini cap el missatge que realment es vol donar.
En el canal oral hi poden haver varietats dialectals, segons les regions, zones, barris, ... en canvi en l’escrit hi sol haver una neutralització procedent de l’emissor, estàndard.
L’estructura del missatge de l’oral és molt més oberta i poc estereotipada, en canvi en l’escrit l’estructura sol ser tancada, planificada i estereotipada.
Podríem dir que l’escrit sol ser més formal que l’oral, doncs normalment, el primer ha de poder oferir un missatge universal i el segon varia segons amb qui estiguis parlant, o la situació,...
També penso que existeixen moltes més normes alhora d’escriure que a la de parlar, tot i que hi hagi escenes on s’hagi de parlar amb molta correcció, com per exemple, una explicació de classe escolar, una exposició,... en canvi una conversació entre amics no té perquè regir-se dins aquestes normatives.
En definitiva, durant molts anys s’han hagut de presentar diferent normatives dins el codi escrit, universals, per a cada llengua.
Dins el codi oral, també, però aquestes varien molt i, a més, hi intervé, molt més, el llenguatge no verbal.
I crec que l’escrit ha d’anar canviant la seva estructura tal i com va canviant, amb els anys, el llenguatge oral.
A més, el llenguatge escrit ha d’anar creant mecanismes per expressar el llenguatge no verbal perquè sinó no acaba de representar del tot la llengua.
El que hem de conèixer són aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.
El codi oral no perdura tant com el codi escrit. Doncs l’últim queda registrat, si es conserva, perdura molts i molts anys, en canvi l’oral, ens pot perdurar en el cap però amb limitacions.
Alhora de parlar amb algú, quelcom pot saber si t’estan escoltant o no, si al receptor li interessa el que se li està dient, si ho entén,... i tot mitjançant el llenguatge no verbal. En canvi, amb el llenguatge escrit, tot això no es pot saber. El qui escriu el missatge ho fa amb la seva pròpia intenció però el qui ho llegeix ho pot interpretat d’una manera o un altre, sense que ningú l’encamini cap el missatge que realment es vol donar.
En el canal oral hi poden haver varietats dialectals, segons les regions, zones, barris, ... en canvi en l’escrit hi sol haver una neutralització procedent de l’emissor, estàndard.
L’estructura del missatge de l’oral és molt més oberta i poc estereotipada, en canvi en l’escrit l’estructura sol ser tancada, planificada i estereotipada.
Podríem dir que l’escrit sol ser més formal que l’oral, doncs normalment, el primer ha de poder oferir un missatge universal i el segon varia segons amb qui estiguis parlant, o la situació,...
També penso que existeixen moltes més normes alhora d’escriure que a la de parlar, tot i que hi hagi escenes on s’hagi de parlar amb molta correcció, com per exemple, una explicació de classe escolar, una exposició,... en canvi una conversació entre amics no té perquè regir-se dins aquestes normatives.
En definitiva, durant molts anys s’han hagut de presentar diferent normatives dins el codi escrit, universals, per a cada llengua.
Dins el codi oral, també, però aquestes varien molt i, a més, hi intervé, molt més, el llenguatge no verbal.
I crec que l’escrit ha d’anar canviant la seva estructura tal i com va canviant, amb els anys, el llenguatge oral.
A més, el llenguatge escrit ha d’anar creant mecanismes per expressar el llenguatge no verbal perquè sinó no acaba de representar del tot la llengua.
HABILITATS LINGÜÍSTIQUES
Durant dues sessions de CO.E.D hem estat parlant sobre les habilitats lingüístiques, que són parlar, escoltar, llegir i escriure.
Penso que són uns recursos molt important per a tot ésser humà.
En primer lloc, crec que, parlar i escoltar són dues habilitats que sense que ningú es senti a ensenyar-nos-les, s’aprenen involuntàriament, simplement imitant als demés, des de ben petits, sobretot parlar.
Escoltar és una habilitat, que des de petits tenim, gràcies a les orelles, el que si que podem dir, és que aprendre a escoltar, més o menys, a les persones, als animals, a la pluja,... si que és quelcom que hem d’anar aprenent al llarg del temps. Segons qui, la situació, interès, motivació,... escoltem d’una manera o un altre, però el que és escoltar crec que ningú ens ensenya.
Tot i això, si parlem d’escoltar-nos entre les persones, crec que és una habilitat que hem d’aprendre a respectar-nos entre nosaltres. Hem de saber escoltar-nos tant a nosaltres mateixos com al demés.
En segon lloc, penso que les habilitats de llegir i escriure, si que ens les han d’ensenyar. O bé des de l’escola, o bé qualsevol persona interessada a fer-ho.
Aquestes dues, són molt importants per a la vida humana.
Antigament, quan no tothom podia anar a l’escola, o bé ningú podia ensenyar aquestes habilitats, la gent no podia ser tant independent, ja que, per exemple, no és el mateix que signis un contracte de treball podent llegir el que hi diu, a que el signis sense saber-ho, doncs et poden enganyar molt fàcilment.
Per tant, amb els anys, crec que hem guanyat molt, ja que actualment, a les societat desenvolupades, gairebé tothom sap llegir, escriure, escoltar i parlar.
Penso que són uns recursos molt important per a tot ésser humà.
En primer lloc, crec que, parlar i escoltar són dues habilitats que sense que ningú es senti a ensenyar-nos-les, s’aprenen involuntàriament, simplement imitant als demés, des de ben petits, sobretot parlar.
Escoltar és una habilitat, que des de petits tenim, gràcies a les orelles, el que si que podem dir, és que aprendre a escoltar, més o menys, a les persones, als animals, a la pluja,... si que és quelcom que hem d’anar aprenent al llarg del temps. Segons qui, la situació, interès, motivació,... escoltem d’una manera o un altre, però el que és escoltar crec que ningú ens ensenya.
Tot i això, si parlem d’escoltar-nos entre les persones, crec que és una habilitat que hem d’aprendre a respectar-nos entre nosaltres. Hem de saber escoltar-nos tant a nosaltres mateixos com al demés.
En segon lloc, penso que les habilitats de llegir i escriure, si que ens les han d’ensenyar. O bé des de l’escola, o bé qualsevol persona interessada a fer-ho.
Aquestes dues, són molt importants per a la vida humana.
Antigament, quan no tothom podia anar a l’escola, o bé ningú podia ensenyar aquestes habilitats, la gent no podia ser tant independent, ja que, per exemple, no és el mateix que signis un contracte de treball podent llegir el que hi diu, a que el signis sense saber-ho, doncs et poden enganyar molt fàcilment.
Per tant, amb els anys, crec que hem guanyat molt, ja que actualment, a les societat desenvolupades, gairebé tothom sap llegir, escriure, escoltar i parlar.
EL LENGUAJE y LAS LENGUAS
A partir del text “ El lenguaje y las lenguas”, hem après:
1. El llenguatge, més que un mitjà de comunicació:
El llenguatge està constituït per senyals i la combinació d’aquestes
Les senyals són la transmissió de informació
Les emissions lingüístiques s’orienten cap a la comunicació
Hi ha altres sistemes per la comunicació, per exemple, el ball de les abelles.
La complexitat del llenguatge i les seves múltiples virtualitats ens exigeixen aprofundir en les característiques d’aquesta facultat humana.
2. Definició llenguatge:
És un medi d’expressió i comunicació propi del ser humà.
El llenguatge és qualitatiu, quantitatiu, comporta creativitat i està elaborat per ser humà.
A. El llenguatge i la organització de l’entorn:
A partir del llenguatge organitzem l’entorn
Reducció de l’entorn, permet l’enteniment entre els ser humans
La relació entre les llengües coma a reflex del nostre entorn
Amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l’entorn
B. El llenguatge i el pensament:
No es pot organitzar el nostre pensament sense el llenguatge
El llenguatge permet el discurs abstacte.
És un element bàsic en la constitució del pensament i, molt particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells.
C. El llenguatge i la memòria:
El llenguatge com a suport bàsic de la memòria
Encara que existeixen altres suports de la memòria, com per exemple, l’olfactiva, la tàctil,...
És indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.
D. El llenguatge i la auto – expressió
El llenguatge no sempre per definir
També per expressar-te, coneix-se’t millor,..
Existeix el discurs intern
E. El medi més extens
No tota expressió lingüística pot ser representada pel llenguatge visual, per exemple un gest.
Però és la bàsica.
El llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que posseïm els sers humans
3. La definició general del llenguatge:
En resum, el llenguatge, és el medi o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que el posseïm.
També és el factor bàsic que ens constitueix com a sers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l’entorn com les que s’originen en nosaltres mateixos.
El llenguatge juga el principal paper en la constitució del pensament i és, a més, el suport de la memòria.
El llenguatge ens permet la expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
Com hem pogut comprovar anteriorment, la definició de llenguatge és força complexa i intervenen diferent element.
Gràcies al llenguatge, els sers humans, ens podem comunicar amb els demés i amb nosaltres mateixos.
Penso que, durant gran part del dia, encara que no parlem, constantment estem utilitzant el llenguatge a partir de la nostra pròpia llengua. El cervell, involuntàriament, utilitza el llenguatge. Per exemple, si anem a creuar una carretera, mirem a un cantó i a l’altre, mirem el semàfor,.. i tot ho estem fent mitjançant el llenguatge, pensant, amb la memòria,...
Crec que els humans som els que tenim més desenvolupat aquest recurs de comunicació, tot i que hi ha altres éssers que també tenen la seva manera de comunicació, com per exemple, el ball de les abelles, el crit del llop quan arriba la nit, quan hi ha perill...
Per tant, opino, que el llenguatge, és un dels millors recursos que l’home ha obtingut al llarg del temps i que, gràcies a aquest, la nostre evolució és tant diferent a la dels demés éssers vius.
1. El llenguatge, més que un mitjà de comunicació:
El llenguatge està constituït per senyals i la combinació d’aquestes
Les senyals són la transmissió de informació
Les emissions lingüístiques s’orienten cap a la comunicació
Hi ha altres sistemes per la comunicació, per exemple, el ball de les abelles.
La complexitat del llenguatge i les seves múltiples virtualitats ens exigeixen aprofundir en les característiques d’aquesta facultat humana.
2. Definició llenguatge:
És un medi d’expressió i comunicació propi del ser humà.
El llenguatge és qualitatiu, quantitatiu, comporta creativitat i està elaborat per ser humà.
A. El llenguatge i la organització de l’entorn:
A partir del llenguatge organitzem l’entorn
Reducció de l’entorn, permet l’enteniment entre els ser humans
La relació entre les llengües coma a reflex del nostre entorn
Amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l’entorn
B. El llenguatge i el pensament:
No es pot organitzar el nostre pensament sense el llenguatge
El llenguatge permet el discurs abstacte.
És un element bàsic en la constitució del pensament i, molt particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells.
C. El llenguatge i la memòria:
El llenguatge com a suport bàsic de la memòria
Encara que existeixen altres suports de la memòria, com per exemple, l’olfactiva, la tàctil,...
És indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.
D. El llenguatge i la auto – expressió
El llenguatge no sempre per definir
També per expressar-te, coneix-se’t millor,..
Existeix el discurs intern
E. El medi més extens
No tota expressió lingüística pot ser representada pel llenguatge visual, per exemple un gest.
Però és la bàsica.
El llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que posseïm els sers humans
3. La definició general del llenguatge:
En resum, el llenguatge, és el medi o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que el posseïm.
També és el factor bàsic que ens constitueix com a sers humans perquè fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada.
Amb el llenguatge ordenem tant les experiències que tenim de l’entorn com les que s’originen en nosaltres mateixos.
El llenguatge juga el principal paper en la constitució del pensament i és, a més, el suport de la memòria.
El llenguatge ens permet la expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
Com hem pogut comprovar anteriorment, la definició de llenguatge és força complexa i intervenen diferent element.
Gràcies al llenguatge, els sers humans, ens podem comunicar amb els demés i amb nosaltres mateixos.
Penso que, durant gran part del dia, encara que no parlem, constantment estem utilitzant el llenguatge a partir de la nostra pròpia llengua. El cervell, involuntàriament, utilitza el llenguatge. Per exemple, si anem a creuar una carretera, mirem a un cantó i a l’altre, mirem el semàfor,.. i tot ho estem fent mitjançant el llenguatge, pensant, amb la memòria,...
Crec que els humans som els que tenim més desenvolupat aquest recurs de comunicació, tot i que hi ha altres éssers que també tenen la seva manera de comunicació, com per exemple, el ball de les abelles, el crit del llop quan arriba la nit, quan hi ha perill...
Per tant, opino, que el llenguatge, és un dels millors recursos que l’home ha obtingut al llarg del temps i que, gràcies a aquest, la nostre evolució és tant diferent a la dels demés éssers vius.
Competència comunicativa
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
La competència lingüística és la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions, i l’acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.
Les seves components són:
1.- La competència lingüística/gramatical: és el domini del codi lingüístic ( nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic)
2.- La competència sociolingüística: són les regles socioculturals d’ús. És la que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3.- La competència discursiva: és l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere ( descripció, narració,...), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4.- La competència estratègica: és l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d’actuació o d’insuficiències en una o vàries competències.
Crec que hi poden haver diferents maneres d’afavorir la competència comunicativa a partir de l’escola, la família,... mitjançant el vocabulari, els discursos, la comunicació verbal i no verbal,....
També penso que no és el mateix la comunicació que hi pot haver, per exemple, entre un nen del Raval i un de Pedralbes i en canvi són d’una mateixa cultura, d’una mateixa ciutat, Barcelona. Per això crec que a l’escola, el mestres, haurien d’intentar afavorir aquesta competència comunicativa mitjançant tots els recursos possibles, doncs els comunicar-nos entre els humans és molt important per a conviure junts.
A vegades, ens comuniquem amb altres persones, pensant que ens entenen tal i com ens expressem i, pot ser, que no sigui així.
En una mateixa cultura, parlant un mateix llenguatge, és possible una utilització de vocabulari diferent, per tant, la comunicació també varia.
La competència lingüística és la capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i motivacions, i l’acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.
Les seves components són:
1.- La competència lingüística/gramatical: és el domini del codi lingüístic ( nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic)
2.- La competència sociolingüística: són les regles socioculturals d’ús. És la que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3.- La competència discursiva: és l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere ( descripció, narració,...), i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4.- La competència estratègica: és l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que poden sorgir, a causa de diferents variables d’actuació o d’insuficiències en una o vàries competències.
Crec que hi poden haver diferents maneres d’afavorir la competència comunicativa a partir de l’escola, la família,... mitjançant el vocabulari, els discursos, la comunicació verbal i no verbal,....
També penso que no és el mateix la comunicació que hi pot haver, per exemple, entre un nen del Raval i un de Pedralbes i en canvi són d’una mateixa cultura, d’una mateixa ciutat, Barcelona. Per això crec que a l’escola, el mestres, haurien d’intentar afavorir aquesta competència comunicativa mitjançant tots els recursos possibles, doncs els comunicar-nos entre els humans és molt important per a conviure junts.
A vegades, ens comuniquem amb altres persones, pensant que ens entenen tal i com ens expressem i, pot ser, que no sigui així.
En una mateixa cultura, parlant un mateix llenguatge, és possible una utilització de vocabulari diferent, per tant, la comunicació també varia.
dimarts, 8 de desembre del 2009
La WebQuest
Que són:
Una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats
A continuació exposaré una d’aquestes propostes, trobada a la web, http://webquest.xtec.cat/enlla/?cat=102 , dins la categoria d’acollida i multiculturalitat.
El tema de la WebQuest és, Com evoluciona una hort. Una WebQuest adreçada als alumnes d'aules d’acollida de secundària aplicant la teoria de les Intel•ligències Múltiples.
Basada amb el llibre: “L’evolució d’un hort, al llarg d’un any” de Núria Alart. Premi d’educació Pau Vila 2004 ICE (UB)
La realització d’aquest material forma part d’un projecte de recerca, elaborat gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4699 de 17.8.2006)
Dissenyada per: Núria Alart (nalart@xtec.cat) 2007
La seva tasca a realitzar és:
Fer un treball col.laboratiu amb el qual realitzaran recerques a Internet, observació de l'entorn, discussió en petits grups i posada en comú a l'aula. Per això haran d’estar disposats a xerrar molt, i posar-se d’acord amb els demés companys/es.
Hauran buscat el nom de les hortalisses i hauran de fer un extens i nou vocabulari per a la construcció d’un dominó, les hauran de classificar, representar l’evolució d’una hortalissa, posar lletra a una melodia, plantar llavors i fer menjars com: pa en tomàquet.
Per a fer tota la feina han fet grups de tres persones escollint el secretari, el coordinador i l’investigador.
Cadascú amb una feina diferent a fer, per després posar-la en comú.
L’investigador: buscarà la definició de les paraules següents en català i farà una taula en un full en Word.
Hort, hortalisses, fava, pastanaga, carxofa, enciams, rave, escarola, pèsol, pebrot, albergínia, col, all, col-i-flor, bròquil, tomàquet, ceba, espinacs, carbassó, i d’altres que vulgueu afegir
El secretari: classificarà totes aquestes paraules segons la seva recol•lecció i consumició a les diferents estacions de l’any. Seguint l’exemple en un full (Word)
El coordinador: farà una traducció del nom de les hortalisses treballades, del català als diferents idiomes dels seus companys del grup, fent una taula.
Visitaran un hort que el professor els proporcionarà si no en tenen cap a d’institut.
Entre tots tres escoltaran música, li posaran una lletra sobre el tema “les hortalisses” o bé “l’hort” i copiaran en un pentagrama la melodia. La cançó es diu: “El ball de la civada”, dansa popular catalana.
És una dansa molt estesa, antigament ballada només pels homes. Sembla que la civada és la gramínia de conreu més antiga a Europa. La cançó que acompanya aquesta dansa presenta petites variants segons el lloc on era cantada
La cançó parla de diferents tasques, que es van canviant segons la feina a fer amb la civada: cavar, llaurar, sembrar, segar, lligar, garbonar, batre, garbellar, ensacar, moldre, portar, pastar, enfornar, coure i menjar
Escoltaran aquests arranjaments sobre la cançó: i faran diferents acompanyaments amb instruments de percussió que tindran a la classe
Tots tres faran un dòmino sobre sis hortalisses preferides
Tots tres buscaran la recepta de: “Pa amb tomàquet” l’adjuntaran en un full per després enganxar-la en el mural del grup
Entre tots tres faran un mural sobre totes les activitat:
Les definicions de les diferents hortalisses.
Les traduccions de les diferents hortalisses.
Les classificacions de les diferents hortalisses.
Fotografies de: dòmino de les hortalisses, interpretant la cançó, la recepta del pa amb tomàquets, etc.
Un mapa mental de l’hort i les hortalisses
Individualment faran un mapa mental sobre l’hort
L’avaluació la farà el professor que ha seguit amb el grup tot el recorregut de les feines que han fet. Aquesta la realitzarà mitjançant una Rubrica d’avaluació global ( treball en grup, organització de la feina, recerca d’informació, presentació,contingut de la presentació, Nota final i comentari del professor) i una d’avaluació de l’exposició oral del mural ( preparació, interès, la veu, temps i suport).
Aquest projecte és molt interessant ja que es treballen diferents assignatures des de un mateix tema, l’evolució de l’hort. Fa conèixer als nens i nenes nouvinguts aquelles hortalisses que possiblement no existeixen al seu país. A més, fa que s’incorporin i coneguin la nostra cultura. Tant en el menjar, com amb les tradicions, com en la música, el jocs,... I també fa que aprenguin la llengua catalana.
Crec que aquesta manera de treballar és molt positiva, ja que el nen aprèn amb experiències, investigació i creació.
Una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats
A continuació exposaré una d’aquestes propostes, trobada a la web, http://webquest.xtec.cat/enlla/?cat=102 , dins la categoria d’acollida i multiculturalitat.
El tema de la WebQuest és, Com evoluciona una hort. Una WebQuest adreçada als alumnes d'aules d’acollida de secundària aplicant la teoria de les Intel•ligències Múltiples.
Basada amb el llibre: “L’evolució d’un hort, al llarg d’un any” de Núria Alart. Premi d’educació Pau Vila 2004 ICE (UB)
La realització d’aquest material forma part d’un projecte de recerca, elaborat gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4699 de 17.8.2006)
Dissenyada per: Núria Alart (nalart@xtec.cat) 2007
La seva tasca a realitzar és:
Fer un treball col.laboratiu amb el qual realitzaran recerques a Internet, observació de l'entorn, discussió en petits grups i posada en comú a l'aula. Per això haran d’estar disposats a xerrar molt, i posar-se d’acord amb els demés companys/es.
Hauran buscat el nom de les hortalisses i hauran de fer un extens i nou vocabulari per a la construcció d’un dominó, les hauran de classificar, representar l’evolució d’una hortalissa, posar lletra a una melodia, plantar llavors i fer menjars com: pa en tomàquet.
Per a fer tota la feina han fet grups de tres persones escollint el secretari, el coordinador i l’investigador.
Cadascú amb una feina diferent a fer, per després posar-la en comú.
L’investigador: buscarà la definició de les paraules següents en català i farà una taula en un full en Word.
Hort, hortalisses, fava, pastanaga, carxofa, enciams, rave, escarola, pèsol, pebrot, albergínia, col, all, col-i-flor, bròquil, tomàquet, ceba, espinacs, carbassó, i d’altres que vulgueu afegir
El secretari: classificarà totes aquestes paraules segons la seva recol•lecció i consumició a les diferents estacions de l’any. Seguint l’exemple en un full (Word)
El coordinador: farà una traducció del nom de les hortalisses treballades, del català als diferents idiomes dels seus companys del grup, fent una taula.
Visitaran un hort que el professor els proporcionarà si no en tenen cap a d’institut.
Entre tots tres escoltaran música, li posaran una lletra sobre el tema “les hortalisses” o bé “l’hort” i copiaran en un pentagrama la melodia. La cançó es diu: “El ball de la civada”, dansa popular catalana.
És una dansa molt estesa, antigament ballada només pels homes. Sembla que la civada és la gramínia de conreu més antiga a Europa. La cançó que acompanya aquesta dansa presenta petites variants segons el lloc on era cantada
La cançó parla de diferents tasques, que es van canviant segons la feina a fer amb la civada: cavar, llaurar, sembrar, segar, lligar, garbonar, batre, garbellar, ensacar, moldre, portar, pastar, enfornar, coure i menjar
Escoltaran aquests arranjaments sobre la cançó: i faran diferents acompanyaments amb instruments de percussió que tindran a la classe
Tots tres faran un dòmino sobre sis hortalisses preferides
Tots tres buscaran la recepta de: “Pa amb tomàquet” l’adjuntaran en un full per després enganxar-la en el mural del grup
Entre tots tres faran un mural sobre totes les activitat:
Les definicions de les diferents hortalisses.
Les traduccions de les diferents hortalisses.
Les classificacions de les diferents hortalisses.
Fotografies de: dòmino de les hortalisses, interpretant la cançó, la recepta del pa amb tomàquets, etc.
Un mapa mental de l’hort i les hortalisses
Individualment faran un mapa mental sobre l’hort
L’avaluació la farà el professor que ha seguit amb el grup tot el recorregut de les feines que han fet. Aquesta la realitzarà mitjançant una Rubrica d’avaluació global ( treball en grup, organització de la feina, recerca d’informació, presentació,contingut de la presentació, Nota final i comentari del professor) i una d’avaluació de l’exposició oral del mural ( preparació, interès, la veu, temps i suport).
Aquest projecte és molt interessant ja que es treballen diferents assignatures des de un mateix tema, l’evolució de l’hort. Fa conèixer als nens i nenes nouvinguts aquelles hortalisses que possiblement no existeixen al seu país. A més, fa que s’incorporin i coneguin la nostra cultura. Tant en el menjar, com amb les tradicions, com en la música, el jocs,... I també fa que aprenguin la llengua catalana.
Crec que aquesta manera de treballar és molt positiva, ja que el nen aprèn amb experiències, investigació i creació.
dilluns, 7 de desembre del 2009
PROJECTE TELEMÀTIC
Els projectes telemàtics són una manera innovadora de treballar el currículum en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola. Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.
Què són:
• Una activitat didàctica basada en Internet
• Una forma integrada de treballar un centre d’interès educatiu que permet el desenvolupament de diferents capacitats bàsiques
• Un recurs que permet aconseguir uns objectius i adquirir uns coneixements relacionats amb el currículum escolar i connectats amb el món real.
• Una forma de produir coneixements a partir d’una tasca col•lectiva, amb aportacions de diferents grups i persones.
La seva estructura bàsica:
• La presentació del projecte i del personatge que animarà el projecte
• Les activitats. Presentació, treball de les propostes didàctiques ( segons projecte) i acomiadament.
• Espai de treball comú que facilita al compartir les activitats amb altres grups.
• Guia didàctica pel docent.
EL PROJECTE DELS SENTITS
http://www.lacenet.org/sentits/
Sàlix i els sentits
Es tracta d’un projecte pensat per facilitar el treball dels sentits a l’educació infantil.
El fil conductor és un personatge de ficció -en Sàlix- que introdueix cada sentit i proposa unes activitats.
Totes les escoles participants tenen una caixa amb materials relacionats amb els sentits. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials i es proposen activitats, algunes de les quals estan encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions dels nens i nenes.
Al llarg del projecte, de forma puntual, es demanen a les escoles unes senzilles aportacions (bàsicament d’imatges) per via telemàtica, que es van incorporant a la web
Objectius
• Potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes.
• Fomentar l’ús de les tecnologies de la comunicació.
• Aportar materials i recursos per a l’estudi dels sentits
Edat/Nivell
Educació infantil 4 o 5 anys (es recomana que hi participi un sol nivell per centre)
Idioma del projecte
Català.
Àrees curriculars
• Descoberta d’un mateix.
• Descoberta de l’entorn natural i social.
• Intercomunicació i llenguatge
Podeu descarregar un document (en format PDF) amb el detall dels objectius referencials que es treballen en el projecte.
Trobo que és un projecte força interessant ja que els nanos experimenten tots els sentits que tenim i aprenen a relacionar-los. A més a la pàgina hi trobem jocs, propostes didàctiques, contes, ...
Aquest projecte l’han realitzat diferents escoles i totes elles han trobat bons resultats.
A més, s’han adreçat a un personatge, en Sàlix, per tal d’explicar el que han anat fent i posar-ho en comú amb les demés escoles.
Treballant el gust, les diferents escoles han:
Treballat el tema de la cuina, fent dinars, pastissos, parant la taula,..
Treballant l’oïda, les diferents escoles han:
Treballat el tema dels diferents instruments, han escoltat diferents cançons i les han après, han construït instruments,....
Treballant la vista, les diferents escoles han:
Treballat el tema de la pintura fent personatges de diferents colors, han realitzat quadres utilitzant un mateix color però de diferents tonalitats,....
Treballant l’olfacte, les diferents escoles han:
Realitzat exercicis amb els ulls tapats esbrinant el que oloraven, han fet colònies de diferents herbes aromàtiques, flors amb diferents aromes,...
Treballant el tacte, les diferents escoles han:
Realitzat experiments mitjançant les mans, tocant tactes diferents, han après a fer massatges, experiments amb les coses que suren i les que no,....
És força interessant, no? És una manera d’aprendre molt sense tenir que escoltar les típiques classes magistrals, que molts cops, no aconsegueixen l’objectiu d’ensenyar.
Què són:
• Una activitat didàctica basada en Internet
• Una forma integrada de treballar un centre d’interès educatiu que permet el desenvolupament de diferents capacitats bàsiques
• Un recurs que permet aconseguir uns objectius i adquirir uns coneixements relacionats amb el currículum escolar i connectats amb el món real.
• Una forma de produir coneixements a partir d’una tasca col•lectiva, amb aportacions de diferents grups i persones.
La seva estructura bàsica:
• La presentació del projecte i del personatge que animarà el projecte
• Les activitats. Presentació, treball de les propostes didàctiques ( segons projecte) i acomiadament.
• Espai de treball comú que facilita al compartir les activitats amb altres grups.
• Guia didàctica pel docent.
EL PROJECTE DELS SENTITS
http://www.lacenet.org/sentits/
Sàlix i els sentits
Es tracta d’un projecte pensat per facilitar el treball dels sentits a l’educació infantil.
El fil conductor és un personatge de ficció -en Sàlix- que introdueix cada sentit i proposa unes activitats.
Totes les escoles participants tenen una caixa amb materials relacionats amb els sentits. Des de la coordinació del projecte es fan suggeriments per utilitzar els materials i es proposen activitats, algunes de les quals estan encaminades a completar la pròpia caixa amb les creacions i les aportacions dels nens i nenes.
Al llarg del projecte, de forma puntual, es demanen a les escoles unes senzilles aportacions (bàsicament d’imatges) per via telemàtica, que es van incorporant a la web
Objectius
• Potenciar el treball cooperatiu entre mestres i alumnes.
• Fomentar l’ús de les tecnologies de la comunicació.
• Aportar materials i recursos per a l’estudi dels sentits
Edat/Nivell
Educació infantil 4 o 5 anys (es recomana que hi participi un sol nivell per centre)
Idioma del projecte
Català.
Àrees curriculars
• Descoberta d’un mateix.
• Descoberta de l’entorn natural i social.
• Intercomunicació i llenguatge
Podeu descarregar un document (en format PDF) amb el detall dels objectius referencials que es treballen en el projecte.
Trobo que és un projecte força interessant ja que els nanos experimenten tots els sentits que tenim i aprenen a relacionar-los. A més a la pàgina hi trobem jocs, propostes didàctiques, contes, ...
Aquest projecte l’han realitzat diferents escoles i totes elles han trobat bons resultats.
A més, s’han adreçat a un personatge, en Sàlix, per tal d’explicar el que han anat fent i posar-ho en comú amb les demés escoles.
Treballant el gust, les diferents escoles han:
Treballat el tema de la cuina, fent dinars, pastissos, parant la taula,..
Treballant l’oïda, les diferents escoles han:
Treballat el tema dels diferents instruments, han escoltat diferents cançons i les han après, han construït instruments,....
Treballant la vista, les diferents escoles han:
Treballat el tema de la pintura fent personatges de diferents colors, han realitzat quadres utilitzant un mateix color però de diferents tonalitats,....
Treballant l’olfacte, les diferents escoles han:
Realitzat exercicis amb els ulls tapats esbrinant el que oloraven, han fet colònies de diferents herbes aromàtiques, flors amb diferents aromes,...
Treballant el tacte, les diferents escoles han:
Realitzat experiments mitjançant les mans, tocant tactes diferents, han après a fer massatges, experiments amb les coses que suren i les que no,....
És força interessant, no? És una manera d’aprendre molt sense tenir que escoltar les típiques classes magistrals, que molts cops, no aconsegueixen l’objectiu d’ensenyar.
Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya
Visita a un centre educatiu.
Museu de la Ciència i la tècnica a Catalunya.
Dades del Museu:
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ( mNACTEC )
Rambla D-Ègara, 270
08221 Terrassa
Telèfon de concertació de visites: 93 789 22 44
A/e: serveiseducatius.mnatec@gencat.cat
Per consultar l’oferta educativa en línia a www.mnactec.cat/oferta=educativa.php
Dissabte 14 de Novembre vaig visitar el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa.
Aquest museu aprofita l’espai del que antigament era la fabrica tèxtil de Terrassa. És per això, que a mida que anem visitant=lo anem veient com era la fàbrica en els seus temps. Es veu representada la zona de les carboneres, les màquines del vapor, les burres, i tot amb animació de personatges estàtua, representant la funció que els tocava.
Al principi l’energia que empraven a la fàbrica era la de vapor i hi podem veure representat tot el funcionament.
Anys més tard, aquesta energia la varen complementar amb l` elèctrica, fins acabar utilitzant només la darrera anomenada.
Aprofitant el temari de la indústria, el museu també exposa la utilització de les diferents eines de treball, el transport i les matèries primeres. I a l’hora ens explica el procés productiu.
També aprofita i ens explica les diferents energies que existeixen, a part del vapor i l’electricitat, com per exemple: el petroli, l’energia de sang, la solar,... i la seva transformació.
Tot està organitzat mitjançant panells informatius, botons accionadors, vídeos, pantalles explicatives,...
Existeix una molt bona preparació pels grups escolars i moltes activitats per a les escoles.
Jo hi havia anat quan anava a primària amb l’escola i la veritat és que no recordava que fos tant educatiu. Es poden treballar moltes coses que segurament estan en el currículum de gairebé tots els cursos de primària. Des de la industrialització fins les energies, el cos humà, els experiments químics i físics, les forces,...
Per la meva opinió, la visita en grup és una mica cara. Vaja, jo penso que els museus públics haurien de ser gratuïts, però bé, els preu de 2e per alumne està força bé, el que no veig correcte és el preu del monitor o dels tallers. La veritat és que surt per un preu força elevat.
La visita és una experiència molt agradable, sobretot pels nens ja que hi ha moments que vius en el passat.
==Diferents visites organitzades per a les escoles
Exposicions permanents:
Lluís Muncill, arquitectura per a la indústria
Homo Faber
La Fàbrica Tèxtil
Enérgeia
Transport i motos Montesa
El Laboratori de Física Experimental Mentora Alsina
Com sóc jo. El racó del cos humà
Façana Fotovoltaica i energia solar
La terrassa de Sol
El Carrilló
Exposicions temporals curs 2009.2010
Tot és química
Calidoscopi. Instants màgics de bellesa irrepetible
Explorant els inicis de l`univers
Mujeres Matemáticas i Dones de Ciència
La ràdio entra a la llar
Dades d’interès pel professorat
Connectat`t a www.mnactec.cat
Posa al servei del professorat un web que amplia continguts contínuament i ofereix als educadors i educadores l`oferta educativa segmentada, amb sistema de recerca territorial, temàtica i o per nivells educatius.
Club del professorat. És la nova línia de comunicació directa amb el personal docent per intercanvi d`opinions i experiències. Caldrà enregistrar-se com a usuari, omplint el formularia d`alta a través del web.
Telèfon d`interès. 93 789 22 44
Preus i horaris
Entrada grups escolars: 2e per alumne.
Visites amb monitors: 2e/alumne + 42e per grup/1hora
2e/alumne + 63e per grup/1hora i 30 minuts
2e/alumne + 84e per grup/2hores
2e/alumne + 126e per grup/3hores
Tallers i visites.taller: 2e/alumne + 52e per grup/1hora
2e/alumne + 78e per grup/1hora i 30 minuts
2e/alumne + 100e per grup/2hores
Museu de la Ciència i la tècnica a Catalunya.
Dades del Museu:
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya ( mNACTEC )
Rambla D-Ègara, 270
08221 Terrassa
Telèfon de concertació de visites: 93 789 22 44
A/e: serveiseducatius.mnatec@gencat.cat
Per consultar l’oferta educativa en línia a www.mnactec.cat/oferta=educativa.php
Dissabte 14 de Novembre vaig visitar el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa.
Aquest museu aprofita l’espai del que antigament era la fabrica tèxtil de Terrassa. És per això, que a mida que anem visitant=lo anem veient com era la fàbrica en els seus temps. Es veu representada la zona de les carboneres, les màquines del vapor, les burres, i tot amb animació de personatges estàtua, representant la funció que els tocava.
Al principi l’energia que empraven a la fàbrica era la de vapor i hi podem veure representat tot el funcionament.
Anys més tard, aquesta energia la varen complementar amb l` elèctrica, fins acabar utilitzant només la darrera anomenada.
Aprofitant el temari de la indústria, el museu també exposa la utilització de les diferents eines de treball, el transport i les matèries primeres. I a l’hora ens explica el procés productiu.
També aprofita i ens explica les diferents energies que existeixen, a part del vapor i l’electricitat, com per exemple: el petroli, l’energia de sang, la solar,... i la seva transformació.
Tot està organitzat mitjançant panells informatius, botons accionadors, vídeos, pantalles explicatives,...
Existeix una molt bona preparació pels grups escolars i moltes activitats per a les escoles.
Jo hi havia anat quan anava a primària amb l’escola i la veritat és que no recordava que fos tant educatiu. Es poden treballar moltes coses que segurament estan en el currículum de gairebé tots els cursos de primària. Des de la industrialització fins les energies, el cos humà, els experiments químics i físics, les forces,...
Per la meva opinió, la visita en grup és una mica cara. Vaja, jo penso que els museus públics haurien de ser gratuïts, però bé, els preu de 2e per alumne està força bé, el que no veig correcte és el preu del monitor o dels tallers. La veritat és que surt per un preu força elevat.
La visita és una experiència molt agradable, sobretot pels nens ja que hi ha moments que vius en el passat.
==Diferents visites organitzades per a les escoles
Exposicions permanents:
Lluís Muncill, arquitectura per a la indústria
Homo Faber
La Fàbrica Tèxtil
Enérgeia
Transport i motos Montesa
El Laboratori de Física Experimental Mentora Alsina
Com sóc jo. El racó del cos humà
Façana Fotovoltaica i energia solar
La terrassa de Sol
El Carrilló
Exposicions temporals curs 2009.2010
Tot és química
Calidoscopi. Instants màgics de bellesa irrepetible
Explorant els inicis de l`univers
Mujeres Matemáticas i Dones de Ciència
La ràdio entra a la llar
Dades d’interès pel professorat
Connectat`t a www.mnactec.cat
Posa al servei del professorat un web que amplia continguts contínuament i ofereix als educadors i educadores l`oferta educativa segmentada, amb sistema de recerca territorial, temàtica i o per nivells educatius.
Club del professorat. És la nova línia de comunicació directa amb el personal docent per intercanvi d`opinions i experiències. Caldrà enregistrar-se com a usuari, omplint el formularia d`alta a través del web.
Telèfon d`interès. 93 789 22 44
Preus i horaris
Entrada grups escolars: 2e per alumne.
Visites amb monitors: 2e/alumne + 42e per grup/1hora
2e/alumne + 63e per grup/1hora i 30 minuts
2e/alumne + 84e per grup/2hores
2e/alumne + 126e per grup/3hores
Tallers i visites.taller: 2e/alumne + 52e per grup/1hora
2e/alumne + 78e per grup/1hora i 30 minuts
2e/alumne + 100e per grup/2hores
ELS DEBATS
Alguna vegada heu pensat participar en algun debat? Certament, jo no. Però crec que en la vida, molts cops, sense donar-nos compte, construïm debats.
Quan parlem amb els col•legues sobre diferents temes, quan discutim diferents opinions,... És el que podem dir diversitat de pensaments, i sense adonar-nos ja estem debatent.
Ara bé, no és el mateix proposar un tema, estudiar-lo i després discutir-lo. Amb una preparació prèvia i un bon estudi del que s’ha de parlar.
Aquestes setmanes, a classe, estem fent debats, amb grups de deu persones. Cinc defensant el Sí i, els altres, el No. Els temes han estat molt interessants i, hi ha hagut, un bon treball al darrere que ha permès poder portar-lo a la pràctica.
Els del meu grup varem escollir el tema de la LEC, la nova llei d’educació per a Catalunya. Quan varem decidir el que parlaríem, crec que no varem ser molt conscient de tota la feina que ens esperava. Doncs l’estudi d’una llei no és gents fàcil. El llenguatge que s’utilitza per a descriure-la costa una mica.
D’informació en varem trobar molta, però molt espessa per entendre-la. Per això ens varem trobar molts cops per tal de discutir el que cadascú entenia i varem parlar amb persones relacionades i expertes amb el tema per tal de captar millor el contingut de la llei.
Un cop entesa la llei.... vingué la divisió de grups. Els que l’anàvem a defensar i els que no. La majoria opinàvem el mateix sobre el seu contingut, però havíem de fer una feina tot i no defensar el que realment pensàvem.
Crec que no va anar del tot malament l’exposició que varem fer. Es va entendre força el seu contingut.
Per tal de portar a terme correctament el debat havíem de tenir en compte diferents aspectes.
En primer lloc, estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, ajustant bé el tema, trobar un tema original, no exposar contraarguments, intentar no repetir idees, anomenar els articles i les addicionals de la llei, utilitzar un registre adequat, clar i concís. Utilitzar una bona pronunciació, velocitat a l’hora de parlar; respectar el torn de paraula i del més important, per mi, no posar-nos molt nerviosos.
Era el primer cop que fèiem aquest tipus de feina i, realment, no va ser gents fàcil.
Varem parlar sobre la jerarquització del personal i dels sous de l’educació. Sobre les retribucions dels centres i del personal i, sobre la gestió privada dels centres públics que proposa la llei.
A mi em va tocar defensar el NO. A la conclusió que varem arribar va ser que la llei pot crear una gestió jeràrquica dels centres públics, una desigualtat de càrrecs i sous, una desigualtat entre oportunitats en l’alumnat i, per últim pot afavorir les desigualtats entre centres.
Fer aquesta feina m’ha agradat molt, no només perquè he practicat la parla oral i he comprovat tot el que és necessari per fer un debat, sinó per què realitzar l’estudi de la llei m’ha servit per entendre realment del que diu, és a dir, el seu contingut. Ja que s’escolten moltes coses i moltes diferències d’opinions, però mai ningú pot opinar sobre quelcom cosa que no hagi estudiat abans.
Quan parlem amb els col•legues sobre diferents temes, quan discutim diferents opinions,... És el que podem dir diversitat de pensaments, i sense adonar-nos ja estem debatent.
Ara bé, no és el mateix proposar un tema, estudiar-lo i després discutir-lo. Amb una preparació prèvia i un bon estudi del que s’ha de parlar.
Aquestes setmanes, a classe, estem fent debats, amb grups de deu persones. Cinc defensant el Sí i, els altres, el No. Els temes han estat molt interessants i, hi ha hagut, un bon treball al darrere que ha permès poder portar-lo a la pràctica.
Els del meu grup varem escollir el tema de la LEC, la nova llei d’educació per a Catalunya. Quan varem decidir el que parlaríem, crec que no varem ser molt conscient de tota la feina que ens esperava. Doncs l’estudi d’una llei no és gents fàcil. El llenguatge que s’utilitza per a descriure-la costa una mica.
D’informació en varem trobar molta, però molt espessa per entendre-la. Per això ens varem trobar molts cops per tal de discutir el que cadascú entenia i varem parlar amb persones relacionades i expertes amb el tema per tal de captar millor el contingut de la llei.
Un cop entesa la llei.... vingué la divisió de grups. Els que l’anàvem a defensar i els que no. La majoria opinàvem el mateix sobre el seu contingut, però havíem de fer una feina tot i no defensar el que realment pensàvem.
Crec que no va anar del tot malament l’exposició que varem fer. Es va entendre força el seu contingut.
Per tal de portar a terme correctament el debat havíem de tenir en compte diferents aspectes.
En primer lloc, estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, ajustant bé el tema, trobar un tema original, no exposar contraarguments, intentar no repetir idees, anomenar els articles i les addicionals de la llei, utilitzar un registre adequat, clar i concís. Utilitzar una bona pronunciació, velocitat a l’hora de parlar; respectar el torn de paraula i del més important, per mi, no posar-nos molt nerviosos.
Era el primer cop que fèiem aquest tipus de feina i, realment, no va ser gents fàcil.
Varem parlar sobre la jerarquització del personal i dels sous de l’educació. Sobre les retribucions dels centres i del personal i, sobre la gestió privada dels centres públics que proposa la llei.
A mi em va tocar defensar el NO. A la conclusió que varem arribar va ser que la llei pot crear una gestió jeràrquica dels centres públics, una desigualtat de càrrecs i sous, una desigualtat entre oportunitats en l’alumnat i, per últim pot afavorir les desigualtats entre centres.
Fer aquesta feina m’ha agradat molt, no només perquè he practicat la parla oral i he comprovat tot el que és necessari per fer un debat, sinó per què realitzar l’estudi de la llei m’ha servit per entendre realment del que diu, és a dir, el seu contingut. Ja que s’escolten moltes coses i moltes diferències d’opinions, però mai ningú pot opinar sobre quelcom cosa que no hagi estudiat abans.
divendres, 4 de desembre del 2009
Metàfores. L'ordinador com a eina educativa
La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor
En aquesta metàfora es fa referència a que l’ordinador pot fer la funció de tutor.
Utilitzant la paraula tutor com a algú que ensenya, que fa fer exercicis i avalua.
La metàfora aporta el concepte ensenyament - aprenentatge.
L’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant, mitjançant programes d’exercici i pràctica. En aquests es té present d’una banda la individualització del procés d’aprenentatge i la formulació de preguntes i, d’una altra, la presentació d’informació significativa que ajudi l’alumne a avançar.
Un exemple d’aquest tipus de programes seria les activitats de JClic.
Per exemple, donen informació, mitjançant fotografies, d’eines de laboratori, després et fan fer uns exercicis amb ajuda i per acabar t’avalua fen-te fer, nous exercicis, però sense ajuda.
La metàfora de la construcció: L’ordinador com a alumne.
En aquesta metàfora es fa referència a que el mestre ha de fer primer d’aprenent abans d’ensenyar quelcom cosa.
És una visió de l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l’inrevés.
L’alumna és qui “ensenya”, donant instruccions a l’ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Un exemple d’aquest tipus de programes és El Logo.
L’alumne dóna instruccions a una tortuga i aquesta realitza el que ell ha pensat i ha ordenat. En aquest programa es treballa geometria.
Un altre exemple és el joc del robot que ha de trobar el tresor. Un nen fa de robot i l’altre mitjançant ordres l’ha de fer arribar on està el tresor.
La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador
Aquesta metàfora fa referència a l’aprenentatge per descobriment. Com va dir Piaget, el nen passa per una etapa de desenvolupament cognitiu on el que aprèn ho realitza mitjançant el descobriment.
Un exemple de programa és el Crayon Physics. L’usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de gravetat.
Una altre exemple és el de la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d’una planta.
Un exemple alternatiu és fer un experiment amb aigua, vinagre i oli.
En un vas mesclem aigua i vinagre. Resultat es mesclen els dos líquids, per tant les densitats són semblants.
En un altre vas mesclem aigua i oli. Resultat no es mesclen els dos líquids, per tant les densitats són molt diferents.
La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina.
Aquesta metàfora fa referència a que l’ordinador ens pot simplificar algunes tasques per fer certs treball.
L’ordinador actua com un amplificador de l’experiència d’escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Un exemple seria fer un dictat en el WORD.
En ajuda amb la cal•ligrafia, podem marcar les faltes amb diferents colors sense necessitar retolador, els alumnes poden marcar les correccions amb un altre color,...
Un altre exemple serien els programes de matemàtiques, programes de llengua catalana per les aules d’acollida, alguns exercicis de edu365,...
En aquesta metàfora es fa referència a que l’ordinador pot fer la funció de tutor.
Utilitzant la paraula tutor com a algú que ensenya, que fa fer exercicis i avalua.
La metàfora aporta el concepte ensenyament - aprenentatge.
L’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant, mitjançant programes d’exercici i pràctica. En aquests es té present d’una banda la individualització del procés d’aprenentatge i la formulació de preguntes i, d’una altra, la presentació d’informació significativa que ajudi l’alumne a avançar.
Un exemple d’aquest tipus de programes seria les activitats de JClic.
Per exemple, donen informació, mitjançant fotografies, d’eines de laboratori, després et fan fer uns exercicis amb ajuda i per acabar t’avalua fen-te fer, nous exercicis, però sense ajuda.
La metàfora de la construcció: L’ordinador com a alumne.
En aquesta metàfora es fa referència a que el mestre ha de fer primer d’aprenent abans d’ensenyar quelcom cosa.
És una visió de l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l’inrevés.
L’alumna és qui “ensenya”, donant instruccions a l’ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Un exemple d’aquest tipus de programes és El Logo.
L’alumne dóna instruccions a una tortuga i aquesta realitza el que ell ha pensat i ha ordenat. En aquest programa es treballa geometria.
Un altre exemple és el joc del robot que ha de trobar el tresor. Un nen fa de robot i l’altre mitjançant ordres l’ha de fer arribar on està el tresor.
La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador
Aquesta metàfora fa referència a l’aprenentatge per descobriment. Com va dir Piaget, el nen passa per una etapa de desenvolupament cognitiu on el que aprèn ho realitza mitjançant el descobriment.
Un exemple de programa és el Crayon Physics. L’usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de gravetat.
Una altre exemple és el de la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d’una planta.
Un exemple alternatiu és fer un experiment amb aigua, vinagre i oli.
En un vas mesclem aigua i vinagre. Resultat es mesclen els dos líquids, per tant les densitats són semblants.
En un altre vas mesclem aigua i oli. Resultat no es mesclen els dos líquids, per tant les densitats són molt diferents.
La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina.
Aquesta metàfora fa referència a que l’ordinador ens pot simplificar algunes tasques per fer certs treball.
L’ordinador actua com un amplificador de l’experiència d’escriure, dibuixar, classificar. Permet fer aquestes tasques de forma estimulant i eficaç.
Un exemple seria fer un dictat en el WORD.
En ajuda amb la cal•ligrafia, podem marcar les faltes amb diferents colors sense necessitar retolador, els alumnes poden marcar les correccions amb un altre color,...
Un altre exemple serien els programes de matemàtiques, programes de llengua catalana per les aules d’acollida, alguns exercicis de edu365,...
dimarts, 1 de desembre del 2009
Anunci. OH BROTHER
OH BROTHER
Història
L’èmfasi, l’objectiu, d’aquest anunci és vendre un cotxe familiar, segur i de grans dimensions.
L’autor de l’anunci ens relata la història d’una família de quatre membres. El pare, la mare, una filla i un fill, els dos últims, d’uns 10 i 8 anys correlativament.
Dividirem el relat en quatre escenes:
Primera escena: La trobada amb els monstre
Segona escena: Passen els mesos... tots conviuen feliços i el monstre creix.
Tercera escena: Problemes! No hi caben els cinc al cotxe!
Escena final: Compren el Seat Altea XL, SOLUCIONAT. Poden fer sortides la família sencera dins el cotxe.
La primera escena: apareixen el pare i la filla, en una espècies de “clínica-botiga” d’animals i, un monstre nadó, dins una gàbia quadrada de cristall transparent.
La nena, mirant al monstre amb carona d’estima i tristota, li acaba dient al pare que vol l’animal per a casa seva i, aquest, cedeix.
La segona escena: arriben a casa amb el monstre. Aquí hi trobem a la mare i al germà. Es van veient diferents moments de la seva vida. Van a la ciutat, al bosc, es veuen per casa i, tots convivint, família i monstre. Els temps va passant i el “monstruito” es va fent gran.
Tercera escena: problemàtica! No “poden fer vida junts”, és a dir, sortir al bosc, ciutat,... perquè el monstre no hi cap al cotxe que ells tenen.
Tots es posen tristos i arriben u una solució, comprar un cotxe on hi càpiguen tots cinc.
Escena final: es compren el Seat Altea XL, que és el cotxe ideal pel seu prototip de família.
Preguntes 2 i 3.
PRIMERA ESCENA
• La música és tranquil•la, agradable ( estil sala d’estar d’un dentista)
Els colors son blavós grisós, ambient tènue, recorda una cínica d’animals o un laboratori d’animals, o fins i tot un centre d’investigació de “coses estranyes”.
• Quan la filla li comenta al pare que vol al monstre, la música, la mirada del monstre i la de la nena s’entristeixen
La il•luminació de les imatges s’enfosqueixen per donar sensació de tristesa, sentiment cap al monstre, necessitat d’adoptar-lo,...
Entre PRIMERA ESCENA I SEGONA
• quan el pare decideix que sí: (mirar-ho)
• El cotxe que agafen, és a dir el seu, és gris, d’aspecte antic. Tant el color, com la forma, ens fan veure l’antiguitat i la mida ( no és com els que actualment se’n diuen familiars)
• El monstre, representa que és infant, tot i semblar força gran d’estatura. Té els ulls molt grans, cosa que permet comprendre els sentiments d’aquest. ( felicitat, angoixa, tristesa,..)
• A casa es veu tota una quantitat de materials on interpretem que són una família de classe mitjana tirant cap a l’alça.
• la il•luminació quan surten d’excursió tots cinc, és més clara i al música més alegre, els moviments son més (moguts), tot ens fa interpretar que estant vivint un moment de la seva vida molt felíç. Estant contents.
• Les seves reflexions ens fan pensar que s’estan començant a estimar al monstre, com si fos un més de la família. Els hi agrada, el cuiden, l’alimenten ( per això creix tant), l’estimen. LA CANÇÓ OH BROTHER, INTERPRETAR-LA.
• Quan el monstre es fa gran, l’oh brother, s’alenteix ----- tristesa, problemes, què fem? ( les imatges, velocitat,....)
• els ulls del monstre del pare de la filla i els que es veuen a la paret demostren sentiment de tristesa, d’abandó, de no voler separar-se,....
• Preocupació: 1.- La nena / el monstre
2.- El pare / el monstre – el cotxe
3.- La mare // família
• Frases: 1.- No podemos dejar que no crezca
2.- Buscaremos una solucion, no os preocupeis
3.- oh brother
PAPER mamitis: més pendent de que tota la família estigui bé.
• Paper mare, preocupació per la família, buscar solucions als problemes, troba i promet fer-ho.
• Paper pare, preocupació...però a ell el que l’importa i preocupa és el cotxe. El no tindre un cotxe en condicions per a la seva família.
¿ com podem pensar, d’abandonar la situació?
Què l’interessa el cotxe o el monstre?
• Paper nena, preocupació total per monstre. La que més. Ella confia en els seus pares que l’ajudaran.
ESCENA FINAL
• Música oh brother, molt alegre: pk troben la solució
• Mirada pare, nena monstre: alegre
• Imatge enquadrament bosc cotxe al mig. Bosc color fosc, cotxe vermell, destaca. Donar principalitat al cotxe. Ens fixem en el cotxe.
• Imatge tots cinc dins el cotxe. Han solucionat el problema.
Història
L’èmfasi, l’objectiu, d’aquest anunci és vendre un cotxe familiar, segur i de grans dimensions.
L’autor de l’anunci ens relata la història d’una família de quatre membres. El pare, la mare, una filla i un fill, els dos últims, d’uns 10 i 8 anys correlativament.
Dividirem el relat en quatre escenes:
Primera escena: La trobada amb els monstre
Segona escena: Passen els mesos... tots conviuen feliços i el monstre creix.
Tercera escena: Problemes! No hi caben els cinc al cotxe!
Escena final: Compren el Seat Altea XL, SOLUCIONAT. Poden fer sortides la família sencera dins el cotxe.
La primera escena: apareixen el pare i la filla, en una espècies de “clínica-botiga” d’animals i, un monstre nadó, dins una gàbia quadrada de cristall transparent.
La nena, mirant al monstre amb carona d’estima i tristota, li acaba dient al pare que vol l’animal per a casa seva i, aquest, cedeix.
La segona escena: arriben a casa amb el monstre. Aquí hi trobem a la mare i al germà. Es van veient diferents moments de la seva vida. Van a la ciutat, al bosc, es veuen per casa i, tots convivint, família i monstre. Els temps va passant i el “monstruito” es va fent gran.
Tercera escena: problemàtica! No “poden fer vida junts”, és a dir, sortir al bosc, ciutat,... perquè el monstre no hi cap al cotxe que ells tenen.
Tots es posen tristos i arriben u una solució, comprar un cotxe on hi càpiguen tots cinc.
Escena final: es compren el Seat Altea XL, que és el cotxe ideal pel seu prototip de família.
Preguntes 2 i 3.
PRIMERA ESCENA
• La música és tranquil•la, agradable ( estil sala d’estar d’un dentista)
Els colors son blavós grisós, ambient tènue, recorda una cínica d’animals o un laboratori d’animals, o fins i tot un centre d’investigació de “coses estranyes”.
• Quan la filla li comenta al pare que vol al monstre, la música, la mirada del monstre i la de la nena s’entristeixen
La il•luminació de les imatges s’enfosqueixen per donar sensació de tristesa, sentiment cap al monstre, necessitat d’adoptar-lo,...
Entre PRIMERA ESCENA I SEGONA
• quan el pare decideix que sí: (mirar-ho)
• El cotxe que agafen, és a dir el seu, és gris, d’aspecte antic. Tant el color, com la forma, ens fan veure l’antiguitat i la mida ( no és com els que actualment se’n diuen familiars)
• El monstre, representa que és infant, tot i semblar força gran d’estatura. Té els ulls molt grans, cosa que permet comprendre els sentiments d’aquest. ( felicitat, angoixa, tristesa,..)
• A casa es veu tota una quantitat de materials on interpretem que són una família de classe mitjana tirant cap a l’alça.
• la il•luminació quan surten d’excursió tots cinc, és més clara i al música més alegre, els moviments son més (moguts), tot ens fa interpretar que estant vivint un moment de la seva vida molt felíç. Estant contents.
• Les seves reflexions ens fan pensar que s’estan començant a estimar al monstre, com si fos un més de la família. Els hi agrada, el cuiden, l’alimenten ( per això creix tant), l’estimen. LA CANÇÓ OH BROTHER, INTERPRETAR-LA.
• Quan el monstre es fa gran, l’oh brother, s’alenteix ----- tristesa, problemes, què fem? ( les imatges, velocitat,....)
• els ulls del monstre del pare de la filla i els que es veuen a la paret demostren sentiment de tristesa, d’abandó, de no voler separar-se,....
• Preocupació: 1.- La nena / el monstre
2.- El pare / el monstre – el cotxe
3.- La mare // família
• Frases: 1.- No podemos dejar que no crezca
2.- Buscaremos una solucion, no os preocupeis
3.- oh brother
PAPER mamitis: més pendent de que tota la família estigui bé.
• Paper mare, preocupació per la família, buscar solucions als problemes, troba i promet fer-ho.
• Paper pare, preocupació...però a ell el que l’importa i preocupa és el cotxe. El no tindre un cotxe en condicions per a la seva família.
¿ com podem pensar, d’abandonar la situació?
Què l’interessa el cotxe o el monstre?
• Paper nena, preocupació total per monstre. La que més. Ella confia en els seus pares que l’ajudaran.
ESCENA FINAL
• Música oh brother, molt alegre: pk troben la solució
• Mirada pare, nena monstre: alegre
• Imatge enquadrament bosc cotxe al mig. Bosc color fosc, cotxe vermell, destaca. Donar principalitat al cotxe. Ens fixem en el cotxe.
• Imatge tots cinc dins el cotxe. Han solucionat el problema.
Les Recitacions
La setmana passada varem començar amb una nova feina de l'assignatura de CO.E.D. Ens han proposat practicar davant de tota la classe una recitació, d'una poesia, d'un monòleg, d'un conte,...
És una activitat molt agraïda i a l'hora que causa força nerviosisme, però crec que un cop posat a dir, els nervis desapareixen i t'ho passes d'allò més bé. Avui han recitat unes quinze persones de classe. Uns ho han fet amb un poema, altres ha explicat un conte o una historieta i, el que més m'ha agradat han estat dos monòlegs que han representat dues companyes de classe. Serà perquè les noies tenim més art ?!?!, és broma, però realment aquestes dues si que en tenien.
Els monòlegs han estat impressionants i de veritat que ens han baixat el llistó als demés recitadors, ja que ho han fer molt bé.
El primer es titulava "Música Chicago" i el segon "El Regidor//La Ventafocs".
De totes maneres crec que els demés també han fet un gran esforç, doncs fer-ho davant de tanta gent i quan encara no tens molta experiència, costa una mica i, certament, a tothom li ha sortit molt bé. A més trobo que n'hi havien de molt originals com per exemple,"La pregunta de Nakamora", "Com alliberar l'Irak" i "La Sopa d'all".
Crec que és un treball molt efectiu ja que exercites la parla catalana, el bon vocabulari, la bona vocalització, els estats nerviosos,... Tot això ens ajudarà a l'hora d'impartir les classes als nostres alumnes, doncs és molt important la comunicació correcte cap a l'aprenent per què aquest rebi bé tots els conceptes.
És una activitat molt agraïda i a l'hora que causa força nerviosisme, però crec que un cop posat a dir, els nervis desapareixen i t'ho passes d'allò més bé. Avui han recitat unes quinze persones de classe. Uns ho han fet amb un poema, altres ha explicat un conte o una historieta i, el que més m'ha agradat han estat dos monòlegs que han representat dues companyes de classe. Serà perquè les noies tenim més art ?!?!, és broma, però realment aquestes dues si que en tenien.
Els monòlegs han estat impressionants i de veritat que ens han baixat el llistó als demés recitadors, ja que ho han fer molt bé.
El primer es titulava "Música Chicago" i el segon "El Regidor//La Ventafocs".
De totes maneres crec que els demés també han fet un gran esforç, doncs fer-ho davant de tanta gent i quan encara no tens molta experiència, costa una mica i, certament, a tothom li ha sortit molt bé. A més trobo que n'hi havien de molt originals com per exemple,"La pregunta de Nakamora", "Com alliberar l'Irak" i "La Sopa d'all".
Crec que és un treball molt efectiu ja que exercites la parla catalana, el bon vocabulari, la bona vocalització, els estats nerviosos,... Tot això ens ajudarà a l'hora d'impartir les classes als nostres alumnes, doncs és molt important la comunicació correcte cap a l'aprenent per què aquest rebi bé tots els conceptes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
