Visita Federic Mistral - Tècnic Aulàlia

Visita a l’escola Federic Mistral- Tècnic Aulàlia

Dimarts 17 de Novembre varem fer una pràctica junt amb una alumna de 3er de magisteri, visitant una escola concertada laica, Federic Mistral – Tècnic Aulàlia.

És una escola molt gran, de sis línies per curs. Aquesta té dos centres, el d’Av. Tibidabo, on fan infantil i primària i l’altre a Sarrià, que fan infantil, ESO i Batxillerat.
L’escola ofereix autobusos llançadores per tal de desplaçar als alumnes de casa a l’escola i al revés.

A les 9 del matí ens varem trobar amb la Marta, la nostre padrina de 3er curs, que ens va fer de guia de l’escola i ens va explicar la seva feina dins d’aquesta.

Varem veure les aules de tots els cursos, les aules d’informàtica, la de música, les de plàstica, l’aula de la pissarra digital, la biblioteca, el gimnàs, els diferents patis, els menjadors i les sales de professorat.
Les classes són d’uns vint-i-cinc alumnes per curs aproximadament, amb taules i cadires adequades al nens, la pissarra, un armari per guardar coses i una estanteria que és on deixen tots els llibres i carpetes que els nanos necessiten. Normalment no se’ls enduen a casa a no ser que hagin d’estudiar.
Tenen una carpeta viatgera per endur-se la feina a casa.
El que més em va agradar van ser les aules de música i plàstica. Són molt grans i acollidores, sobretot la de música.
També em va sorprendre que cada curs, una o dos hores a la setmana, van a la biblioteca, on hi ha una mestra que els explica una història, treballen sobre aquesta i els deixa una estona per a llegir el que ells volen.
Els llibres estan organitzats per temes i edats. Tenen un espai amb coixins per tal de seure al terra i poder llegir tranquil•lament.
Les aules de cada curs estan organitzades pes pisos, en cada un hi trobem un curs o dos.

En aquesta escola no hi ha aules d’acollida, ja que no els hi fa falta perquè tots els nens són de Catalunya o adoptats i ja saben l’idioma d’aquí.
Però sí que disposen d’aules de reforç per tots aquells alumnes que necessiten una ajuda per aquelles activitats que els hi costa.
En aquestes aules, sobretot, practiquen català i matemàtiques.
A l’escola, un tant per cent molt petit dels alumnes, són amb problemes com, per exemple, sords, dislègsics, hiperactius i un noi disminuït físic, amb cadira de rodes, que va a l’escoles 3 dies a la setmana i la resta va a una escola especial.

La Marta, realitza una tasca amb especialitat d’anglès, tots els dimarts de 9 a 17h. Té una tutora, que treballa a la mateixa escola, que la guia per tal d’assumir tots els requisits que es demanen per a fer de mestre. Al Febrer farà un intensiu, se li assignarà un curs i haurà de preparar-se ella les classes d’anglès per tal de portar-les a terme.
Fins ara ha anat treballant amb els cicles superiors, és a dir, de tercer fins a sisè.
Està a l’aula conjuntament amb la seva tutora de pràctiques o amb el professor/a que toqui durant aquell dia i aquella aula. Però sempre anglès.
Els ajuda a realitzar la tasca del dia i, a l’hora, aprèn a portar les classes.
Li varem preguntar si li agradava el que estava fent i ens va dir que molt. La organització, la importància que li donen als hàbits, al respecte, al silenci,... a l’escola, són coses que ha anat aprenen i valorant molt.
Ahir, en concret, li tocava anar a infantil, que encara no havia fet cap pràctica amb ells. Ens va explicar que fins fa pocs anys, en aquest centre, impartien les classes d’anglès a partir de P5, però que ara ja ho fan a partir de P3.
Els petits fan moltes activitat per ordinador, jocs, “lissening”, activitats lúdiques, vocabulari oral, sobretot,...
Els grans, a part de l’assignatura d’anglès, fan l’assignatura de TIC també en aquest idioma, així agafen més vocabulari i practiquen la part oral.
Per tota l’escola, el cartells que indiquen les aules, menjadors, gimnàs,... estan en anglès, és una manera de portar constant l’idioma. Realment es valora molt aquest aprenentatge ja que, amb les noves lleis educatives s’imposa molt.

A les 11, els nanos i nosaltres varem fer pati, fins les 11.30h. Després la cap d’estudis i la tutora de la Marta van considerar que era millor que estiguéssim repartides en diferent aules per veure com es feien les classes d’altres assignatures, ja que la Marta se n’anava a infantil i a nosaltres ens interessava més veure primària.
A mi em va tocar anar amb una tutora de 3er i a l’Amanda amb un tutor de 4rt.

La Montse, la meva "mestre-madrina", és tutora de 3er-E i, a més, dóna classes de llengua castellana a 3er-B.
El concepte de tutor/a, vol dir que, cada mestre, exercita totes les assignatures del currículum del curs que li pertoca.
La Montse, ensenya totes les assignatures excepte plàstica, gimnàs, biblioteca i TIC, aquestes darreres les imparteixen altres professors del centre.
Els nens sempre tenen la mateixa aula, excepte quan fan un altre idioma que no sigui català, quan fan música, plàstica, gimnàs, TIC, o quan ha de fer alguna tasca on el professor fa servir la pissarra digital. En aquesta última, cada mestre, ha de sol•licitar una hora i un dia per a poder treballar-hi.
Com que la Montse dóna castellà a dos grups, a mi, m'ha tocat assistir a dues classes de castellà, de dos classes diferents de 3er. Després, a última hora, hem fet tutoria i català amb els seu grup.
Les seves classes han estat de lectura i comprensió lectora, afegint temes relacionats amb el que havien llegit.
A tutoria els ha explicat els que parlaria amb els seus pares, ja que per la nit tenien reunió de pares i tutors.

Una cosa que m’ha agradat i a l’hora sobtat, ja que no acostuma a passar, al menys el que jo he experimentat treballant de monitora en diferents escoles, és que els nens i nenes van sols a classe, al pati, al menjador, sense fer la típica fila. La meva experiència és que, quan es surt de classe per anar al gimnàs,menjador, a casa, a l’entrada a classe pel matí, es solen fer files, on el mestre va al davant guiant el camí correcte, com “soldadets” o “formiguetes”.
A l’escola Federic Mistral tots els nens eren responsables dels seus “camins” i ho feien correctament, sense corre, ni cridar. Crec que és important que aprenguin a anar per l’escola amb educació i responsabilitat, és una experiència que després, a la seva vida, hauran d’aplicar.

També m'han agradat les aules que estaven adornades amb les feines dels mateixos alumnes i a la paret més propera a la taula del mestre hi havia penjat els calendaris, els horaris i la cartolina amb els càrrec de la classe ( delegat, secretari, pissarra, recollidors, vestidors, ordre i neteja, plàstica).

En definitiva ha estat una molt bona experiència.