Lectures orals. (2)

Avui m’ha tocat llegir en veu alta a la classe de seminari. He llegit diferents paràgrafs del Mecanoscrit del segon origen.

És un llibre que quan me’l vaig llegir em va agradar molt. Me l’havien recomenat a casa i realment va ser una gran idea.
Quan te’l llegeixes penses en moltes coses sobre el racisme, l’existència de l’home, l’amistat, la continuïtats del ser humà, …

Els personatges protagonistes són, un noi de color negre i una noia, més gran, de color blanc.
Tots els habitants de la terra es moren, i ells han de sobreviure sols, aprenen tot el que poden mitjançant els llibres que recuperen de les cases destruïdes. Es fan grans i procreen, és una manera de no extingir la raça humana, … i … ja no us explico més, perquè és un llibre que crec que s’ ha de llegir, i sobretot els nanos de primària.
Se’n pot treure molt de suc i fer amb ell força activitats.

La lectura no m’ha anat del tot malament, al principi estava una mica nerviosa i llegia molt ràpid. A mida que anava avançant, la cosa es posava més tranquil•la i llegia amb la correcte velocitat. He de tenir en compte alguns sons com, per exemple, pronunciar correctament les “ll”, que no semblin “j” ; també haig de vocalitzar més a l’hora de llegir.

El llegir és molt important i de veritat que mai m’havia plantejat el practicar-ho en veu alta.
Quan tens pràctica canvia molt de quan no en tens. L’entonació compte molt, si llegeixes vivint el context, el públic capta millor el missatge.