Primers dies de seminari

Eren passats dos quarts de vuit. Arribava tard a classe, vaig començar a córrer escales a munt fins trobar l’aula que em tocava.
- El primer dia de seminari i ja vas tard, va pensar el meu cap. Quan tot just, em trobà amb alguns dels meus companys i la mestre, la meva tutora de seminari.
Quina sort! encara no havien començat i jo, havia arribat al moment d’entrar, poder seure i respirar. Havia arribat un pel ofegada i necessitava fer-ho.
Als dos minuts, quan ja tots seiem tranquils, en aquella habitació petita, d’atmosfera escolar, l'Ammi, la tutora, va presentar el què serien les quatre hores que impartiriem, setmanalment, d’aquella assignatura.
Recordo que érem poc, uns quinze, contant amb mi i la mestra. Per tal de conèixer-nos una mica més, varem fer una activitat, exposant les característiques personals de cadascú.
Ens vam passar gairebé les dues hores coneixent-nos però va estar molt bé, varem riure molt i fins i tot vam parlar del futbol. Bé, ja sabeu, els típics comentaris entre dos que no són del mateix equip, les bromes, etc.
Realment, la primera impressió que vaig tenir, era que m’havia tocat amb un seminari molt divertit i que durant aquell quadrimestre, a part d’aprendre, m’ho passaria molt bé. Tots eren molt agradables i l'Ammi també......

...........continuarà.......