DIFERENCIES ENTRE EL CODI ORAL I L’ESCRIT

Podem dir que el codi oral i l’escrit tenen una certa relació, en el domini de l’escrit existeixen coneixements que ja els saps perquè domines el codi oral de la llengua que hom domina.
El que hem de conèixer són aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.

El codi oral no perdura tant com el codi escrit. Doncs l’últim queda registrat, si es conserva, perdura molts i molts anys, en canvi l’oral, ens pot perdurar en el cap però amb limitacions.

Alhora de parlar amb algú, quelcom pot saber si t’estan escoltant o no, si al receptor li interessa el que se li està dient, si ho entén,... i tot mitjançant el llenguatge no verbal. En canvi, amb el llenguatge escrit, tot això no es pot saber. El qui escriu el missatge ho fa amb la seva pròpia intenció però el qui ho llegeix ho pot interpretat d’una manera o un altre, sense que ningú l’encamini cap el missatge que realment es vol donar.

En el canal oral hi poden haver varietats dialectals, segons les regions, zones, barris, ... en canvi en l’escrit hi sol haver una neutralització procedent de l’emissor, estàndard.
L’estructura del missatge de l’oral és molt més oberta i poc estereotipada, en canvi en l’escrit l’estructura sol ser tancada, planificada i estereotipada.

Podríem dir que l’escrit sol ser més formal que l’oral, doncs normalment, el primer ha de poder oferir un missatge universal i el segon varia segons amb qui estiguis parlant, o la situació,...

També penso que existeixen moltes més normes alhora d’escriure que a la de parlar, tot i que hi hagi escenes on s’hagi de parlar amb molta correcció, com per exemple, una explicació de classe escolar, una exposició,... en canvi una conversació entre amics no té perquè regir-se dins aquestes normatives.

En definitiva, durant molts anys s’han hagut de presentar diferent normatives dins el codi escrit, universals, per a cada llengua.
Dins el codi oral, també, però aquestes varien molt i, a més, hi intervé, molt més, el llenguatge no verbal.
I crec que l’escrit ha d’anar canviant la seva estructura tal i com va canviant, amb els anys, el llenguatge oral.
A més, el llenguatge escrit ha d’anar creant mecanismes per expressar el llenguatge no verbal perquè sinó no acaba de representar del tot la llengua.