La setmana passada varem començar amb una nova feina de l'assignatura de CO.E.D. Ens han proposat practicar davant de tota la classe una recitació, d'una poesia, d'un monòleg, d'un conte,...
És una activitat molt agraïda i a l'hora que causa força nerviosisme, però crec que un cop posat a dir, els nervis desapareixen i t'ho passes d'allò més bé. Avui han recitat unes quinze persones de classe. Uns ho han fet amb un poema, altres ha explicat un conte o una historieta i, el que més m'ha agradat han estat dos monòlegs que han representat dues companyes de classe. Serà perquè les noies tenim més art ?!?!, és broma, però realment aquestes dues si que en tenien.
Els monòlegs han estat impressionants i de veritat que ens han baixat el llistó als demés recitadors, ja que ho han fer molt bé.
El primer es titulava "Música Chicago" i el segon "El Regidor//La Ventafocs".
De totes maneres crec que els demés també han fet un gran esforç, doncs fer-ho davant de tanta gent i quan encara no tens molta experiència, costa una mica i, certament, a tothom li ha sortit molt bé. A més trobo que n'hi havien de molt originals com per exemple,"La pregunta de Nakamora", "Com alliberar l'Irak" i "La Sopa d'all".
Crec que és un treball molt efectiu ja que exercites la parla catalana, el bon vocabulari, la bona vocalització, els estats nerviosos,... Tot això ens ajudarà a l'hora d'impartir les classes als nostres alumnes, doncs és molt important la comunicació correcte cap a l'aprenent per què aquest rebi bé tots els conceptes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada