ELS DEBATS

Alguna vegada heu pensat participar en algun debat? Certament, jo no. Però crec que en la vida, molts cops, sense donar-nos compte, construïm debats.
Quan parlem amb els col•legues sobre diferents temes, quan discutim diferents opinions,... És el que podem dir diversitat de pensaments, i sense adonar-nos ja estem debatent.
Ara bé, no és el mateix proposar un tema, estudiar-lo i després discutir-lo. Amb una preparació prèvia i un bon estudi del que s’ha de parlar.

Aquestes setmanes, a classe, estem fent debats, amb grups de deu persones. Cinc defensant el Sí i, els altres, el No. Els temes han estat molt interessants i, hi ha hagut, un bon treball al darrere que ha permès poder portar-lo a la pràctica.

Els del meu grup varem escollir el tema de la LEC, la nova llei d’educació per a Catalunya. Quan varem decidir el que parlaríem, crec que no varem ser molt conscient de tota la feina que ens esperava. Doncs l’estudi d’una llei no és gents fàcil. El llenguatge que s’utilitza per a descriure-la costa una mica.
D’informació en varem trobar molta, però molt espessa per entendre-la. Per això ens varem trobar molts cops per tal de discutir el que cadascú entenia i varem parlar amb persones relacionades i expertes amb el tema per tal de captar millor el contingut de la llei.

Un cop entesa la llei.... vingué la divisió de grups. Els que l’anàvem a defensar i els que no. La majoria opinàvem el mateix sobre el seu contingut, però havíem de fer una feina tot i no defensar el que realment pensàvem.

Crec que no va anar del tot malament l’exposició que varem fer. Es va entendre força el seu contingut.

Per tal de portar a terme correctament el debat havíem de tenir en compte diferents aspectes.
En primer lloc, estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, ajustant bé el tema, trobar un tema original, no exposar contraarguments, intentar no repetir idees, anomenar els articles i les addicionals de la llei, utilitzar un registre adequat, clar i concís. Utilitzar una bona pronunciació, velocitat a l’hora de parlar; respectar el torn de paraula i del més important, per mi, no posar-nos molt nerviosos.

Era el primer cop que fèiem aquest tipus de feina i, realment, no va ser gents fàcil.
Varem parlar sobre la jerarquització del personal i dels sous de l’educació. Sobre les retribucions dels centres i del personal i, sobre la gestió privada dels centres públics que proposa la llei.

A mi em va tocar defensar el NO. A la conclusió que varem arribar va ser que la llei pot crear una gestió jeràrquica dels centres públics, una desigualtat de càrrecs i sous, una desigualtat entre oportunitats en l’alumnat i, per últim pot afavorir les desigualtats entre centres.

Fer aquesta feina m’ha agradat molt, no només perquè he practicat la parla oral i he comprovat tot el que és necessari per fer un debat, sinó per què realitzar l’estudi de la llei m’ha servit per entendre realment del que diu, és a dir, el seu contingut. Ja que s’escolten moltes coses i moltes diferències d’opinions, però mai ningú pot opinar sobre quelcom cosa que no hagi estudiat abans.