Són les paraules les que han creat al nostre cervell les imatges. Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; mentre que les paraules, convertides en text poden desvetllar imatges mentals sense límit.
Si pensem, hi ha paraules, frases, expressions que són impossibles de demostrar mitjançant les imatges; un exemple seria la representació de l’acció de girar-se els mitjons en sentit contrari. Podeu imaginar com ho feríem? Realment és una mica difícil, no creieu?. Per tant, <
Per un altre cantó hi ha paraules, frases, expressions, que segons el context, ens és més fàcil de captar mitjançant les imatges, un exemple seria el de la comunicació a les autopistes. Si anem conduint i veiem un panell informatiu en què han dibuixat un llit i la inscripció de la distància de 30 Km, ràpidament deduïm que a certs quilòmetres ens trobarem un estacionament per dormir, i és molt més pràctic que una seqüència verbal, si ho trobéssim escrit, el més probable, és que ni ho llegíssim, ja que la velocitat del vehicle i la dels nostres ulls no estan en concordança. Per tant, ens és més útil la imatge que l’escrit.
J. Tuson ens raona que ni un extrem ni l’altre és correcte, és a dir, hem d’activar una harmonia entre les dues qüestions. Segons el context és millor utilitzar les paraules i segons un altre és millor les imatges. D’aquesta manera la comunicació serà més eficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada